Amnistia Internacional va denunciar que la discriminació és generalitzada i el govern ha incomplert en les seves obligacions internacionals per atendre els indígenes i els migrants en el seu trànsit pel territori.
Organitzacions civils van presentar davant el Comitè per l’Eliminació de la Discriminació Racial de Nacions Unides un informe alternatiu al del Govern mexicà en què van manifestar la seva preocupació pel biaix en la informació presentada per les autoritats mexicanes, perquè no inclou una perspectiva de gènere i integra en «altres grups» a discapacitats i dones. I van denunciar que les dones joves indígenes continuen morint per avortaments clandestins.
Al seu torn, Amnistia internacional va lliurar al Comitè un document on assenyala que a Mèxic la discriminació és generalitzada i el govern ha incomplert en les seves obligacions internacionals per atendre els indígenes i els migrants en el seu trànsit pel territori.
Les autoritats mexicanes han d’abordar la discriminació i prendre mesures per garantir que migrants i pobles indígenes tinguin accés als seus drets humans fonamentals. «La discriminació segueix sent generalitzada i constant a Mèxic» va afirmar Rupert Knox, investigador d’Amnistia Internacional.
«Per als migrants que creuen Mèxic, la discriminació significa patir extorsió, maltractaments, segrest, violació, assassinat i reclutament forçós per bandes delictives.
Per als pobles indígenes, significa viure en la pobresa i la marginació extremes, pràcticament sense accés a serveis bàsics ia la justícia, i patir atacs en intentar defensar els seus drets «ha indicat Knox.
El Comitè de l’ONU per a l’Eliminació de la Discriminació Racial va iniciar ahir l’avaluació de l’actuació de Mèxic en matèria de discriminació racial i conclourà avui, els integrants d’aquest comitè escolten a les autoritats mexicanes ia un grup d’organitzacions civils, després d’analitzar la informació lliuren una sèrie de recomanacions al país.
A nom de les organitzacions civils Celia Magaña representant del Comitè d’Amèrica Llatina i el Carib per a la defensa dels drets de les dones, CLADEM Mèxic va exposar que l’informe de les autoritats no reporta l’impacte real per eradicar la discriminació racial i en particular la que enfronten les dones indígenes i afromexicanas.
I detallo que a la regió indígena de Zongolica, Veracruz des de 2008 fins 2011 es s’hagin presentat set casos de feminicidis. Un cas paradigmàtic de l’accés desigual que enfronten les dones indígenes a Mèxic és el cas de Ernestina Asencio Rosaria, dona indígena veracruzana de 73 anys que va ser presumptament abusada sexualment per militars, el 2007, la qual cosa va causar deteriorament de la seva salut i la seva mort.
«Aquest cas ens sembla que posa en evidència l’articulació de discriminacions que les dones indígenes pateixen i que s’aguditzen en contextos de militarització, on els seus cossos es converteixen freqüentment en un botí de guerra sol ús, sense importar l’edat».
(…)
