L’activista congolesa de l’ONG «Acció contra la impunitat» Nicole Odia, que opera en aquest país africà, ha explicat que l’evolució en els drets de les dones en la seva nació és «lent pel pes de la cultura i les tradicions».
L’advocada es troba de gira per Espanya amb Amnistia Internacional (AI) per donar a conèixer les violacions de drets humans de la dona al Congo.
En declaracions a EFE, Odia ha assenyalat que la vulneració de drets humans de les dones es dóna en tots els països perquè és «un problema generalitzat» encara que en el cas del seu país natal són sotmeses a una violència física, domèstica, verbal i sexual .
Al voltant de 15.000 congoleses han estat víctimes de violència sexual des de l’inici del conflicte armat el 1994 i fins al 2010, unes xifres que no obstant això «han anat descendint en els últims anys en zones on el conflicte armat és més intens».
En un altre tipus de violència sobre la dona, segons Odia, no es coneixen xifres aproximades «perquè moltes d’elles no ho denuncien».
Des de la ONG «Acció contra la impunitat», en què Odia treballa des de fa 18 anys «per un interès especial en aquest tema», es pretén «sensibilitzar tota la població a la Justícia», a més de dur a terme accions de pressió a les autoritats polítiques i judicials perquè mostrin el seu suport davant aquesta lluita a favor del reconeixement dels drets de les dones.
«Cal una sensibilització diària perquè la població canviï la mentalitat perquè al Congo la dona està considerada en una manera secundària respecte a l’home», ha afegit.
Aquesta sensibilització es centra en tallers de formació i campanyes d’informació dedicades exclusivament a les dones ja que «són elles les que s’encarreguen de l’educació dels fills», ha manifestat.
Odia ha confessat que hi ha hagut un canvi positiu en la situació dels drets de les dones al seu país gràcies «a l’evolució en l’àmbit legal» i al «moviment de les dones».
Tot i això, segons Odia, en la pràctica l’evolució és més lenta «pel pes tan fort que té la cultura i les tradicions a la República del Congo».
En aquest sentit, hi ha una clara diferència entre les dones que viuen a les grans ciutats, «que són més conscients dels seus drets i es troben més integrades», i les que habiten en el camp o els pobles, «que es relacionen més en funció de la cultura «.
(…)
Font: EFE
