Mireia Belmonte (CN Sabadell) va rematar la seva feina l’Open d’Espanya amb la seva cinquena i sisena mínimes olímpiques, i el seu tercer rècord nacional. Va tancar el seu festival individual amb el 400 lliure (4:05.79, RE) i el 200 papallona (2:06.95). Al costat d’ella, en aquesta jornada de tancament, també van aconseguir el passaport Judit Ignacio (CN Sabadell) en els 200 papallona (2:08.59), i Duane da Rocha (Reial Canoe) en els 200 esquena (2:100.00). En total, 11 olímpics i 19 mínimes. Chapeau pels nostres.
Brutal, senzillament brutal, Mireia. La seva cinquena mínima olímpica va arribar en el cinquè intent, els 400 lliure. Hi havia un elenc important quant a les aspirants, però evidentment el focus estava posat en la de Badalona. Amb el fre trepitjat una mica perquè minuts després arribava l’última prova, Mireia anar de menys a més, amb Melanie Costa (CN la Salle Palma) com dominadora durant els primers 150 metres. Ja en el pas del 200 Mireia es va posar al capdavant i va llançar el seu atac final a la mínima, però amb tant vigor que va arrasar amb el rècord d’Espanya que fins aquesta tarda era de Melanie. El 4:05.77, rècord i mínima, és de pas la setena millor marca mundial de l’any. En el seu esforç per fer la seva tercera mínima, Melanie es va defensar amb les dents estretes i el seu registre va ser de 4:07.08, igualment mínima olímpica ja només sis centèsimes de la seva anterior rècord nacional.
Tercera en discòrdia va ser una Lydia Morant (CN Sabadell) que buscava el seu passaport olímpic i per desenes no ho va aconseguir. El seu temps de 4:09.71 és mínima europea, però es queda a 36 centèsimes de Londres, encara que hagués estat com a tercera i com a reserva.
No havien passat ni 35 minuts de la cinquena conquesta quan vivim la sisena. Eren els 200 papallona i la partener, la seva companya d’equip al CN Sabadell, Judit Ignacio. Era la penúltima de les apostes que seguia sense marca. Mireia s’ho va prendre amb tranquil · litat i gairebé que ho va deixar tot per al hectòmetre final. Judit va marcar el pas del primer (1:01.78), però arribat al 150, la jove mariposista començava a pagar l’esforç (1:34.90). En aquells dies Mireia ja havia passat al davant i es disposava a confirmar la seva sisena plaça olímpica. A la paret va parar el rellotge en 2:06.95, a prop del rècord espanyol, però l’important és que en l’última braçada Judit va parar el seu en 2:08.59, poc menys de tres dècimes del que se li demanava. Desè membre de l’expedició per a Londres i 18 mínimes.
I per fi, els 200 esquena de les noies ens van donar l’onzena component de l’equip olímpic espanyol. Va ser en l’esperada Duane da Rocha (Reial Canoe). No va poder en el 100, on ella i Merche Peris es van quedar a centèsimes. Era la seva última bala i la va disparar amb certesa. Tenallada per la responsabilitat, però conscient del que es jugava. Virar en 1:03.33 i va haver de comprendre que es jugava la temporada en aquests cent metres finals. Gairebé no li va sobrar res perquè va arrodonir 1 2:10.00, només li van sobrar 84/100, però ho va aconseguir. La creu va ser per Lydia Morant, que tampoc en aquesta prova va aconseguir el seu passaport, perquè el 2:12.42 no li valia. Una pena.
(…)
Font: Campeonas
