A les 2 del migdia concloïa ahir el període per presentar les candidatures a president d’Egipte, el primer que serà elegit democràticament en més de 60 anys i el que substituirà Hosni Mubarak després de la revolució de l’any passat. Moltes expectatives i una dura lluita pel poder, que ja ha començat a dos mesos de les eleccions, que se celebraran entre els mesos de maig i juny.
Pocs minuts abans que la Comissió Electoral Presidencial tanqués les seves portes al Caire, es registrava el més recent i fosc dels aspirants a la presidència: Omar Suleiman, excap dels serveis secrets de Mubarak i la seva mà dreta, l’únic vicepresident que el dictador va nomenar en els seus 30 anys de mandat i l’encarregat d’anunciar que deixava el poder l’11 de febrer de 2011. Amb el seu look d’espia, en vestit de jaqueta i ulleres de sol, Suleiman apareixia de forma estel · lar i llançava la seva companya ja de forma oficial: «Arriba el lleó d’Egipte», anunciava el seu equip.
23 aspirants a faraó
La seva candidatura d’última hora no ha estat l’única sorpresa en una cursa que ja està sent polèmica, molt competitiva i caòtica. Finalment 23 candidats han reunit els requisits per presentar-se, d’entre més de 1.300 aspirants que van somiar amb ser el nou faraó d’Egipte, però encara podria haver molts canvis abans que es conegui la llista definitiva a finals d’aquest mes, en la qual podrien aparèixer només 18 noms, però cap dona.
L’única que aspirava a la presidència, l’ex presentadora de televisió i política utòpica i improvisada Buzaina Kamel, no ha aconseguit les 30.000 signatures populars, ni l’aval d’un partit amb representació parlamentària o de 30 diputats, tal com requereix la llei electoral . L’entrada a la competició d’un candidat revolucionari fa dues setmanes l’hauria perjudicat, tal com va dir a LA RAÓ: l’advocat pro drets humans, Jaled Ali-el candidat de menys edat-s’hauria fet amb els suports dels joves i les forces liberals.
Les dones, que van tenir un paper protagonista en la revolució de la Plaça Tahrir, s’estan quedant fora del nou mapa polític. Després de les parlamentàries només vuit dones van obtenir representació, mentre que només un candidat copte-minoria religiosa que suma gairebé el 10% de la població-hauria aconseguit entrar a la carrera. El conegut opositor Aiman Nur, que es va atrevir a desafiar a Mubàrak en les eleccions presidencials de 2005, podria quedar ara desqualificat a causa de la condemna que va rebre per aquell temps. Nur va ser perdonat per la Junta Militar que governa Egipte des de la caiguda del dictador i que exerceix les funcions de cap de l’Estat, només pocs dies abans que es tanqués el termini per registrar-se, però una cort administrativa va posar en dubte aquesta decisió aquest cap de setmana.
El mateix passa amb el candidat dels Germans Musulmans, Jairat al Shater, que també va ser empresonat per Mubàrak i alliberat després de la revolució del 25 de gener sense complir la seva condemna. Per això, la Germandat presentava ahir a un segon candidat de «emergència»: el president del seu partit, Llibertat i Justícia, Mohammad Mursi, per si finalment Shater és desqualificat. Aquesta força puixant, que ha passat de la semiclandestinitat a dominar el Parlament, va carregar contra la candidatura de Suleiman i va amenaçar amb un segon aixecament si guanya.
Poques esperances té el candidat salafista Hazem Salah Abu Ismail, després que s’hagi confirmat que la seva mare va adquirir la nacionalitat nord-americana poc abans de morir el 2006, la qual cosa invalidaria la seva candidatura.
La Razónhttp://www.larazon.es/noticia/385-la-transicion-egipcia-aparta-a-las-mujeres
