La resolució final de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament Sostenible, Rio +20, va negar la conquesta femenina de decidir lliurement sobre la maternitat, pel triomf d’una agenda «conservadora».
Amb l’aval d’ONU Dones, Estats Units i Brasil, la Conferència va culminar el dia 22 amb l’exclusió en el document final d’al · lusions als drets sexuals i reproductius, van acusar les organitzacions feministes, presents o no en la cimera de tres dies que va acollir la ciutat de Rio de Janeiro.
Lydia Alpízar, directora a Mèxic de l’Associació per als Drets de la Dona i el Desenvolupament (AWID, en anglès), va alertar que la declaració de Rio +20 sí que va parlar de les dones, però sense fer una menció clara sobre els seus drets.
Alpízar, qui va estar present a la cimera, va explicar que El Vaticà, Egipte i Síria van encapçalar un bloc de països que van promoure que en la resolució final quedaran termes com «planificació familiar» i no drets sexuals.
Això implica, va precisar l’activista, que a nivell global persisteix una «visió conservadora», en la qual es creu que l’únic paper de les dones és la reproducció, i que per tant exercir la seva sexualitat no es considera un dret.
El document conclusiu de Rio +20 va generar una alta polèmica entre dones d’organitzacions civils de tot el món, que van participar en la Cimera dels Pobles, el fòrum paral · lel de la conferència oficial. De fet, la societat civil es va declarar frustrada pel «complet fracàs» de la cimera.
En el cas de les dones, les massives crítiques van obligar a la directora d’ONU Dones, la xilena Michelle Bachelet, la secretària d’Estat dels Estats Units, Hillary Clinton, i l’amfitriona de la cimera i presidenta del Brasil, Dilma Rousseff, a pronunciar- sobre això.
BACHELLET reconèixer que es podria haver millorat la redacció de l’agenda, però que «la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones en tots els marcs institucionals formen part del resultat final del document».
Clinton va assegurar que en la declaració es va incloure «l’essencial», i davant un grup de inconformes ha apuntat que «les dones han de tenir el poder de prendre decisions sobre quan i on desitgen tenir fills».
En ser acusada de «trair» el moviment feminista, Rousseff va atallar que «al Brasil estem invertint per superar dificultats i precarietats en l’accés als serveis públics de salut, amb ple exercici dels drets sexuals i reproductius». Pitjor que a la Cimera de la Terra
A l’andanada del Vaticà, Egipte i Síria contra iniciatives d’incloure els drets de les dones, es van sumar els governs de Xile, Costa Rica, Hondures, Nicaragua, República Dominicana i Rússia, van denunciar els grups de dones.
Com a resultat, la declaració final de Rio +20 contrastar negativament amb el que ha aconseguit a favor dels drets de la població femenina fa 20 anys, durant l’anomenada Cimera de la Terra, que va organitzar l’ONU també a Rio i en aquest mes, 20 anys enrere.
El 1992 el moviment de dones va aconseguir que en el document final, conegut com a Agenda 21, s’inclogués un capítol exclusiu per a les dones. Aquest any no va passar així.
En l’Agenda 21 es va assegurar que els compromisos s’aconseguirien mitjançant polítiques, guies nacionals i plans que garantissin l’equitat en tots els aspectes de la societat, incloent la participació activa de les dones en la presa de decisions i el maneig ambiental.
EL capítol específic sobre les dones, el 24, es va titular «Mesures mundials en favor de la dona per aconseguir un desenvolupament sostenible i equitatiu».
Allà es va demanar als governs eliminar obstacles constitucionals, jurídics, administratius, culturals, socials, econòmics i de comportament, que impedeixen la plena participació de les dones en el desenvolupament sostenible i en la vida pública.
En canvi, en la declaració final de Rio +20 no només no hi va haver capítol sobre les dones, sinó que només hi ha referències a elles en 50 ocasions, sense parlar mai dels seus drets específics, van criticar organitzacions ciutadanes.
En el paràgraf 45 del document es recalca que les dones poden contribuir a l’assoliment del desenvolupament sostenible, i es reconeix la funció del seu lideratge. Els governs signants afirmen que promouran la igualtat entre els gèneres i l’apoderament de la dona.
Font: IPS
