Només la meitat de l’economia espanyola depèn dels mercats, ja que l’altra meitat està lligada a les llars, que s’estan portant «com a campions» durant la crisi i que ja estan «exhausts» pel treball no remunerat realitzat, el que , si segueix així, podria posar en risc l’ocupació del sector femení.
Així ho ha posat avui de manifest Maria dels Àngels Duran, professora d’Investigació del CSIC al centre de Ciències Socials i Humanes i coordinadora de ‘El treball no remunerat en l’economia global’, realitzat durant cinc anys per la Fundació BBVA.»Estem obsessionats amb els mercats i, no obstant això, l’economia només depèn d’ells en la meitat dels seus recursos», va afirmar Duran en la presentació del treball, on va incidir en el fet que «si no hi ha bons serveis públics», el cura de gent gran, nens i malalts serà «una enorme amenaça per a l’ocupació de les dones».
La crisi, va abundar, «és més greu per a les dones», i especialment per a les joves amb ocupació, que són les que es poden veure obligades a deixar-ho per cuidar els seus nens i grans davant la falta de serveis públics assequibles.I és que, va afirmar, la situació en què un familiar decideix abandonar la seva ocupació per dedicar a la cura d’un dependent, la pèrdua mitjana per a la llar és d’uns 20.000 euros anuals.La investigadora va fer un repàs per la situació que viuen actualment les llars espanyoles i ha detallat que en ells només el u per cent del treball està remunerat i correspon al realitzat per les empleades domèstiques, que, al seu torn, poden pagar únicament el 3,8 % de les famílies.
Perquè, va explicar l’experta, només un 3,8% de les llars espanyoles (els que ingressen més de 5.000 euros mensuals) poden pagar el salari complet de les empleades domèstiques, de manera que el 79% d’ells es conforma amb contractar menys de 10 hores setmanals.No obstant això, va recalcar Duran, les necessitats reals de les famílies no es cobreixen amb 10 hores setmanals de treball domèstic, ja que es calcula que, de mitjana, un nen menor d’un any precisa 17 hores diàries d’atenció. I a aquest temps cal sumar-li el que necessiten la gent gran (suposen el 27,5% de la demanda de cures), cada vegada més nombroses a Espanya.
(…)
