No són números del que estem parlant sinó d’una gran quantitat de dones que el pateixen diàriament «, va dir en una entrevista amb Efe Guedes, assessora regional de violència interfamiliar per l’Organització Panamericana de la Salut (OPS) i una de les autores del estudi de violència de gènere que es presentarà el proper març a la Comissió de l’Estatus de la Dona de Nacions Unides.
Guedes va assenyalar que en alguns països els nivells de violència «són increïbles», com a Bolívia, on el 53 per cent de les dones afirmen haver patit algun tipus de violència física o sexual per part de les seves parelles.
A més, adverteix que les dades podrien ser fins i tot més grans ja que de vegades la por a represàlies a la llar o que la informació pugui filtrar porta a les dones a no denunciar-lo.
L’estudi ha analitzat les dades d’enquestes nacionals realitzades a 180.000 dones en una dotzena de països.
Després de Bolívia, Colòmbia és el més afectat amb el 39,7 per cent de les dones que diu haver patit maltractaments per la seva parella, seguit del Perú (39,5%), Equador (32,4%); Nicaragua (29 , 3%); Guatemala (27,6%), El Salvador (26,3%); Paraguai (20,4%); Jamaica (19,6%) Haití (19,3) i República Dominicana (17%) .
En el cas d’Hondures el 9,9 per cent va dir haver patit violència física o sexual per part de les seves parelles durant els últims 12 mesos previs a l’enquesta.
Tanmateix, segons Guedes, no es tracta d’apuntar als països sinó de buscar solucions.
Els experts han detectat que el factor de risc més consistent és l’experiència d’haver estat testimoni de la violència en contra de les seves mares quan eren nenes.
«Sabem que la violència no té una sola causa» per això apunta que en comptes de centrar-se només en factors individuals com l’econòmic, l’educatiu o l’ètnic és necessari també analitzar la família, la societat i la comunitat.
Les dades revelen que «l’arrel de la violència de les dones està en els papers desiguals de gènere, en societats que promouen la submissió de la dona i la dominació per part de l’home», de manera que qualsevol acció segons els experts requereix promoure la igualtat de gènere i el fomentar el paper de la dona.
De les dones que van indicar haver patit algun tipus de violència entre el 28 per cent i el 64 per cent van dir que mai havia buscat ajuda, ni havia explicat la seva situació a ningú per vergonya, per por de represàlies o no saber on anar.
En aquest context, l’educació en les escoles i la justícia per evitar la impunitat són fonamentals, segons l’experta, per acabar amb aquests rols però a més el sistema sanitari «té un paper molt important a fer (…) que sàpiguen que les anem a ajudar «.
Guedes va subratllar que «no és responsabilitat d’un servei de salut fer que la dona surti d’aquesta relació, la dona té autonomia i ha de ser respectada, però la podem ajudar a veure que això no és una part normal de ser dona o estar en una relació, i no és ella la culpable «.
I és que les dones solen acudir al sector sanitari bé per l’embaràs o per la cura dels nens, més que els homes. Per això s’han posat en marxa iniciatives en l’atenció pediàtrica per detectar factors de risc.
De fet, «hi ha bastant violència durant l’embaràs arribant a ser més comú que altres condicions de la salut com la preclamsia (pressió sanguínia alta)».
Segons les dades recopilades, la violència durant l’embaràs és del 11,3% a Perú, el 9,7% a Colòmbia, el 6,6% a la República Dominicana i el 5,6% a Haití, per això Guedes considera que la atenció prenatal «seria un moment adequat per oferir respostes a les dones que pateixen violència».
L’OPS busca enfortir els mecanismes durant l’atenció primària, millorar la qualitat de l’accés als programes de prevenció i resposta a les víctimes, així com la qualitat de recopilació de dades per dissenyar polítiques i programes adequats.
El missatge de Guedes i el seu equip a les dones que pateixen abusos és que «no estan soles, que desafortunadament aquest és un fenomen que afecta a milers de dones a la regió i arreu del món» i sobretot que «la violència no és culpa de qui la pateix «.
