Qualsevol projecte de renaixement de la nació islàmica ha obligatòriament posar en el centre la condició de la dona , amb l’objectiu d’alliberar de la càrrega i dels ceps que ha imposat la societat , de manera que pugui esdevenir un ésser humà lliure que participa amb els seus connacionals , quant dona amb drets i deures , a la construcció de la nació . De la mateixa manera que ella compleix amb els seus deures envers la societat , la societat ha de concedir i reconèixer tots els drets » .
Així escrivia el teòleg egipci Gamal al- Banna en el seu assaig » La dona musulmana després de l’alliberament de l’Alcorà i les restricció dels juristes » (El Caire 2002 ) .
Doncs bé , el sondeig publicat l’11 de novembre passat per la Fundació Thomson Reuters sobre els drets de les dones en el món àrab , en el període successiu a l’anomenada primavera àrab , demostra que el renaixement a què es refereix al- Banna està molt lluny de ser assolit.
Països contra la llibertat
Sense entrar en el mèrit de la metodologia utilitzada per redactar la classificació dels 22 països àrabs que respecten més o menys els drets de les dones , és a dir , la del sondeig d’opinió entre experts d’estudi de gènere, els resultats , si bé són orientatius, porten a una reflexió. En els últims llocs figuren Egipte, l’Iraq, Aràbia Saudita, Síria, Iemen.
La presència d’Aràbia Saudita i el Iemen a la part inferior de la classificació no sorprèn perquè tots dos , encara que amb un PIB molt diferent , no consideren a la dona una persona : a Aràbia Saudita les dones segueixen combatent avui pel dret a conduir un vehicle i , sobretot , per desenvolupar un paper significatiu en la societat; al Iemen els matrimonis de les nenes són una plaga incurable, i l’analfabetisme i la pobresa té com a víctimes principals precisament a les dones.
(…)
Font: Religionenlibertad
