Amb trenta anys de trajectòria, Cefer disposa del banc de semen més gran de Catalunya. El director del laboratori, Fernando Marina, comenta que cada any reben entre 6.000 i 7.000 donacions, però durant l’últim trimestre del 2008, van notar un augment d’un 20% a un 25% d’homes que s’interessaven per les donacions. Tot i això, el percentatge de descartats és molt alt i només entre un 10 i un 12% acaben donant semen perquè l’objectiu és obtenir la màxima qualitat. Segons Marina, l’oferta i la demanda estan força equilibrades. En la demanda s’ha observat un increment de parelles de lesbianes interessades a seguir tractaments d’inseminació artificial, malgrat que la majoria de peticions provenen de parelles heterosexuals.
A la clínica de reproducció assistida Embriogyn de Tarragona, on tenen un programa per a la donació d’òvuls, expliquen que des del mes de novembre hi ha hagut un increment de noies que hi acudeixen per interessar-s’hi: «Hi ha diverses noies empeses per la situació econòmica que pregunten més», afirma Imma Saumell, la biològa d’Embriogyn. La legislació no permet rebre diners pels òvuls, però sí una compensació econòmica per les molèsties que impliquen les analítiques, la intervenció, els controls ecogràfics, la recuperació dels òvuls i els desplaçaments a la clínica. Aquesta compensació és d’uns 900 a 1.000 euros, segons la clínica, però recorden que es tracta d’un acte altruista.
Tanmateix, Saumell matisa que el fet que s’incrementin les persones interessades, d’entrada «no vol dir que es facin més donacions» a la pràctica, tant pels controls que cal passar com pel fet que l’increment de donacions d’òvuls «ha de correspondre’s amb un augment de la demanda de receptores». I, ara per ara, «no hi ha més receptores» que abans.
Les peticions per donar òvuls també van a l’alça a les clíniques Teknon i Quirón de Barcelona, així com al centre Ginnex. Es tracta, segons Àngel Rocas, de Ginnex, «especialment de dones joves que són a l’atur, i algunes d’elles, amb un fill o dos a càrrec seu». Per això, hi afegeix que el fet de la compensació econòmica pot ser la clau per a moltes persones i convertir-se en un ajut per a algunes famílies. D’aquesta manera, també hi ha una tendència de canvi en el perfil de la donant d’òvuls, que tradicionalment s’adiu a una estudiant jove. Xavier Nadal, que és el director de la Unitat de Reproducció assistida de la Teknon, apunta un argument semblant i sosté que «probablement a causa de la crisi», els últims mesos de l’any 2008 hi ha hagut un augment d’un 10% de noies que s’acosten a la clínica, com també ha passat a la unitat de reproducció assistida de l’Hospital Quirón.
Segons Nadal, la Teknon té cada any entre 300 i 500 noies que volen donar els òvuls, però s’acaben descartant entre un 10 i un 20% de les candidates.
