El secretari general de l’ONU, Ban Ki – moon, va nomenar ahir a la nit a la general noruega Kristin Lund cap de la Força de les Nacions Unides a Xipre (UNFICYP), que es convertirà d’aquesta manera en la primera dona a encapçalar una força de manteniment de la pau d’aquesta organització quan prengui possessió del seu lloc el proper 13 d’agost.
«La general Lund ha tingut una distingida carrera amb més de 34 anys de comandament militar i una dilatada experiència tant en l’àmbit nacional com internacional», va explicar Ban en un comunicat al nomenar aquesta noruega de 56 anys que encapçalarà la missió dels ‘cascos blaus’ a Xipre establerta el 1964 pel Consell de Seguretat per contribuir a un retorn a les condicions normals després de la violència i el vessament de sang entre les dues comunitat de l’illa.
Lund, que estarà al capdavant de 900 soldats i policies, en el passat ha participat en missions de l’ONU al Líban (1986) i a Croàcia i Bòsnia Hercegovina (1992-1994), així com a l’Aràbia Saudita el 1991, durant la ‘operació Tempesta del Desert’ contra l’Iraq, i a l’Afganistan sota comandament de l’OTAN. Actualment és cap del Departament d’Assumptes per Veterans en el Ministeri de Defensa de Noruega.
Lluita per la igualtat
El 2009, Lund va esdevenir la primera dona oficial de l’Exèrcit noruec a ser promoguda al rang de general, i va ser nomenada cap de l’Estat Major per a la Guàrdia Nacional. El país escandinau, l’europeu amb la major despesa per càpita en defensa, no escatima esforços en la lluita en favor de la igualtat i les seves Forces Armades no són excepció.
Recentment, després de la publicació de l’estudi ‘L’Exèrcit: l’avantguarda, rereguarda i el camp de batalla de la igualtat’, es va establir en una base del nord del país el primer barracó mixt -compost per habitacions per a dues dones i quatre homes- per fomentar aquesta igualtat i evitar l’assetjament sexual entre la tropa.
L’agost passat, als soldats noruecs se’ls va permetre deixar créixer els cabells sempre que ho portessin recollit en cues o trena com els seus col·legues dones, després de la queixa d’un oficial, segons publico el diari ‘Dagbladet’.
Precisament dos mesos abans, al juny, coincidint amb la celebració d’un segle de sufragi femení, el Parlament noruec va votar aclaparadorament a favor de l’allistament de les dones en les seves Forces Armades, convertint-se així en el primer país d’Europa i de l’OTAN a fer obligatori el servei militar per a tots dos sexes.
Igual que amb els reclutes masculins, amb aquest projecte de llei no s’esperava forçar les dones a servir en contra de la seva voluntat, sinó simplement millorar l’equilibri de gènere. Actualment, les dones suposen un 10% del petit però tecnològicament avançat exèrcit noruec. S’espera que el 2020 aquestes siguin un 20% .
