Mónica Díaz Megías, jurista i criminòloga especialitzada en violència cap a les dones per la Universitat de València, ens acompanya en el nou lliurament d’Igualtat a fons. La Mónica actualment està estudiant el Màster en advocacia i destaca per ser coordinadora de l’àrea de violència de gènere i educació en igualtat a la , ONG l’objectiu de la qual és contribuir al canvi social i polític per a aconseguir que la igualtat sigui real i efectiva; i per haver estat fundadora i formadora d’. Així mateix, la Mónica també ha assistit com a ponent en el Curs “Prostitució, Explotació sexual i Tràfic” de la Universitat de València.
En primer lloc, ens agradaria saber per què vas decidir estudiar criminologia? Què és el que et va cridar l’atenció d’aquesta carrera i si té alguna cosa a veure amb el teu vessant feminista.
Des de petita, he tingut una vocació de voler ajudar a les persones i de construir un món millor i més just. No obstant això, jo vaig decidir estudiar el Doble Grau en Dret i Criminologia sense ser completament conscient que podia poder en pràctica aquesta vocació a través d’aquesta carrera professional.
L’elecció dels meus estudis no va estar lligada a la meva consciència feminista. Aquesta consciència feminista, encara que era present en el meu, va sorgir després. Des de molt de temps abans d’adonar-me que jo era feminista, hi havia unes certes coses que em xocaven però a mi ningú m’havia parlat del que era el feminisme. És més, crec que en aquells temps no havia escoltat mai aquesta paraula.
El que sí que puc afirmar és que el meu desenvolupament com a estudiant de Criminologia em va acostar al feminisme. Durant la carrera, únicament vam tenir una assignatura específica sobre violència de gènere que es deia “Gènere i violència”. A mi em va cridar moltíssim l’atenció tot el que ens van ensenyar en ella i vaig saber que jo volia dedicar-me a una cosa relacionada amb aquesta temàtica. Per això, vaig decidir realitzar les pràctiques de Grau en l’Observatori de Violència de Gènere i en les Oficines d’Atenció i Protecció a la Víctima del Delicte de San José, a Costa Rica. Aquesta experiència va ser la que realment em va acostar al feminisme. Vaig aprendre molt en aquestes pràctiques: vaig escoltar termes que per a mi eren nous (com a violència obstètrica), vaig investigar sobre violència de gènere i vaig tractar per primera vegada amb dones víctimes de violència. En tornar a Espanya, vaig saber que aquest era el meu camí.
Hem vist que com a criminòloga estàs especialitzada en la violència cap a les dones. Per què creus que en una carrera dedicada a la ciència que estudia els crims existeix aquesta especialització? Com a dona, quines eines proporcionen aquests estudis?
Des del meu punt de vista, el feminisme ha de ser transversal a múltiples disciplines, entre les quals s’inclou també la Criminologia. Les dones sofrim múltiples tipus de violència que han de ser abordats des de totes les disciplinar d’estudi i d’intervenció, també des de la Criminologia. Com a ciència que se centra en l’estudi del crim, no pot deixar d’analitzar, investigar i reflexionar sobre una forma de violència que es dirigeix cap a la meitat de la població d’aquest món.
En aquest sentit és molt interessant, per exemple, tenir en compte les teories criminològiques que tracten d’explicar per què es produeixen alguns crims. Una de les teories que s’ensenya en Criminologia per a tractar de donar una explicació per què es produeix la violència de gènere en la parella, per exemple, és la teoria feminista. Per a mi, la més important, considerant que el patriarcat és l’arrel de la violència cap a les dones. Per això, crec que és imprescindible que l’alumnat que vulgui estudiar la violència cap a les dones conegui i llegeixi sobre teoria feminista.
Com he comentat en l’anterior pregunta, en la carrera vam tenir únicament una assignatura anomenada “Gènere i violència”. No sé si en totes les universitats és així, però en el meu cas, que vaig estudiar en la Universitat de València, si vaig tenir la sort de poder veure una mica sobre violència de gènere en la carrera. El que passa és que aquesta assignatura se centrava únicament en la violència de gènere entesa com a violència dins de la parella, és a dir, la que està recollida en la Llei orgànica 1/2004. No obstant això, a mi m’agradaria veure algun dia una assignatura en el Grau de Criminologia on s’abordessin les diferents formes de violència masclista, dins i fora de la parella. I, si pogués ser, que fora una assignatura amb bastants crèdits, millor, ja que (com he dit) aquestes formes de violència ens afecten la meitat de la població.
En conclusió, des del meu punt de vista, estudiar i analitzar les diferents formes de violència cap a les dones des de la sinergia del feminisme i de la Criminologia és fonamental per a comprendre per què es produeixen aquestes i, en conseqüència, què podem fer per a erradicar-les.
Quant a la teva carrera, és significatiu el nombre de dones matriculades respecte als homes? Per què creus que això succeeix i quines conseqüències tant positives com negatives trobes en aquest factor?
Jo vaig estudiar el Doble Grau en Dret i Criminologia. Tant en la classe del doble grau com quan he assistit a classes de l’un o l’altre Grau, sempre he vist una majoria de dones. Encara més si cap en Criminologia. Dret té la fama de tenir un major prestigi i aquest pot ser el motiu pel qual trobem més homes que en Criminologia, però en qualsevol cas en tots dos Graus destaca la diferència de sexe quant a l’alumnat matriculat.
Jo crec que hi ha més dones que volen estudiar Criminologia perquè es concep és una ciència de caràcter social i aquest àmbit ha estat tradicionalment associat al sexe femení. La conseqüència positiva que puc treure d’aquest fet és que, en major mesura, les dones es troben més pròximes al moviment feminista i, com deia en l’anterior pregunta, que el feminisme formi part de la Criminologia és imprescindible. Com a conseqüència negativa trobada que, desgraciadament, la Criminologia és una disciplina que té moltes sortides laborals actualment, no perquè no les pugui haver-hi, sinó perquè no s’ha concebut aquesta figura en l’actual panorama laboral. En aquest sentit cal posar de manifest que les dones tenim majors dificultats a nivell laboral que els homes i també major precarietat laboral i el fet que hi hagi dones criminòlogues que no puguin trobar una ocupació o que es vegin obligades a acceptar treballs precaris perquè no troben ofertes laborals per a dedicar-se a la seva carrera perpetua aquesta situació, tristament.
Sabem que actualment et trobes treballant en la Fundación Mujeres com a coordinadora de l’àrea de violència de gènere i educació en igualtat, en què consisteix aquesta educació en igualtat i com la implementeu en la vostra fundació? Creus que a poc a poc va calant aquesta educació en la societat o que encara falta un llarg camí?
Des de , com a entitat especialitzada en la prevenció de la violència de gènere, comptem amb una àrea d’Educació en Igualtat i Prevenció de la violència de gènere, que és la que jo coordino actualment. Des d’aquest àrea realitzem formacions i tallers a alumnat i voluntariat; organitzem trobades i impartim formacions al que nosaltres diem “Comunitat Educativa”, que està formada per moltes persones que estan interessades en l’educació, no únicament docents; tenim una web on recollim i analitzem recursos educatius en matèria d’igualtat i coeducació, així com experiències educatives i notícies en aquesta temàtica; recopilem coneixement sobre violència de gènere en el nostre Observatori de Violència, com a iniciatives d’entitats o organismes públics, informes, guies i protocols, estadístiques, etc.; i realitzem campanyes de sensibilització a través de les xarxes socials de l’entitat i d’aquestes pàgines web que gestionem.
Jo crec que sí s’ha avançat en la sensibilització en temes d’igualtat i en la prevenció de la violència de gènere. A mi em fa molta il·lusió quan impartiré algun taller a centres educatius i veig a part de l’alumnat molt conscienciat i motivat amb aquest tema, encara que sempre hi ha de tot. El feminisme té actualment “bona fama”, encara que depèn en quins sectors. Jo considero que això ja és un gran avanç, quan jo estava en l’institut ni es nomenava la paraula “feminisme”.
No obstant això, encara veiem alguna reculada, que és el que des del feminisme diem “reacció patriarcal”. Aquesta reacció patriarcal es produeix quan les dones aconseguim algun avanç en la societat. Hem avançat i continuarem avançant a nivell social en l’educació en igualtat, però el patriarcat encara ens està aguaitant. Per desgràcia, de moment, no podem baixar la guàrdia, encara queda camí per recórrer. Jo crec fermament que l’educació en igualtat des d’edats primerenques és la millor eina per a prevenir la violència cap a les dones.
Així mateix, ajudeu d’alguna manera a les dones que han sofert violència de gènere a través d’aquesta àrea de violència de gènere i educació en igualtat que coordines en la fundació? Com ho feu?
Des de l’àrea que coordino, no tenim un servei concret d’atenció a dones víctimes de gènere, nosaltres ens dediquem principalment a l’educació, la sensibilització i la prevenció de la violència de gènere, que crec que és imprescindible per a la seva erradicació.
Fundació Dones sí que compta amb diversos serveis d’atenció directa a dones en general, no sols víctimes de violència de gènere, en temes d’ocupació, d’emprenedoria i per a aquelles que es dediquen a les cures. Us convido que visiteu la pàgina web de la Fundació perquè conegueu una mica més sobre cadascun d’ells.
En relació amb l’atenció directa en temes de violència de gènere, des de l’entitat gestionem el Fons de Beques Soledad Cazorla Prieto, del qual també formo part, en el qual ajudem i acompanyem a nens, nenes i joves que han perdut a la seva mare a conseqüència d’un crim de violència de gènere. És tremenda la *invisibilización i el desconeixement a nivell social de la realitat que sofreixen els orfes i les òrfenes de la violència de gènere, que està plena de traves, dificultats i revictimització. Aquí també fa falta una gran labor de sensibilització, que des del Fons de Beques estem intentant fer.
Sabem que també ets fundadora i vas ser formadora en Artemisa Formación Feminista, plataforma e-learning que ofereix cursos sobre feminisme, com abordeu aquests cursos sobre feminisme, quin és el contingut i la seva finalitat i a qui van dirigits?
Sí, va ser una plataforma que va sorgir durant el primer confinament degut a la COVID-19. El motiu que em va portar a fundar aquest projecte va ser acostar la teoria feminista i la sensibilització en temes de violència cap a les dones a Internet d’una manera senzilla i accessible per a tots els públics en un moment en el qual el teletreball i l’e-learning estaven en auge.
Els cursos eren de curta durada i sobre diverses temàtiques, des de llenguatge no sexista fins a prostitució i tracta amb finalitats d’explotació sexual. Per a mi, el més important, era utilitzar un llenguatge senzill i explicacions clares que poguessin calar en la consciència de les persones que decidien iniciar-se en aquest camí del feminisme.
Desgraciadament, és un projecte que va finalitzar l’any passat 2022 perquè m’era molt difícil compaginar-lo amb un treball a jornada completa i els estudis, ja que vaig començar a estudiar el Màster d’Advocacia. Però és un projecte que m’agradaria reprendre algun dia, ja que personalment li tinc molt afecte i va tenir molt bona acceptació durant el temps que va estar en marxa, a més de que considero que és molt necessari.
Ha estat la teva formació com a criminòloga la que t’ha aportat tot aquest coneixement que estàs impartint o només ha estat la base d’aquest?
Crec que la Criminologia ha estat la base. Com comentava en anteriors preguntes, el coneixement en matèria de violència cap a les dones que s’aporta en la carrera de Criminologia és molt bàsic (i en alguns casos és possible que pràcticament nul). Per tant, l’opció que tenim les persones que vulguem formar-nos en aquesta matèria és realitzar cursos, assistir a jornades i seminaris, llegir molt pel nostre compte, fer voluntariat, també adquirir experiència en el món laboral… D’aquesta manera, és com crec que es pot aprendre veritablement sobre feminisme i violència cap a les dones.
Quin és el missatge final que vols transmetre a través d’aquesta entrevista? Com feminista i experta en l’àmbit, quins creus que són els passos que ens fa falta seguir per a aconseguir acostar-nos cada vegada més a aquesta igualtat tan desitjada?
M’agradaria deixar un missatge positiu i encoratjador, encara que és necessari començar per la realitat que vivim: la violència cap a les dones és un greu problema social que, per desgràcia, té caràcter estructural i és present en la vida de moltes, moltíssimes dones, perquè l’únic factor de risc per a sofrir-la és aquest mateix: ser dona. Estem en el camí de continuar avançant per a aconseguir la igualtat entre dones i homes i per a erradicar la violència masclista. En aquest sentit, la prevenció des d’edats primerenques (encara que també a totes les edats) és primordial. A això, se li poden sumar les mesures i les polítiques públiques de sensibilització que es realitzen des dels poders públics per a tota la ciutadania; així com la necessitat de continuar avançant en matèria legislativa per a garantir que els que anem aconseguint amb la nostra lluita quedi plasmat en l’ordenament jurídic. Mentrestant, la labor que es realitza des de diversos àmbits en matèria d’intervenció amb les dones víctimes també és fonamental, sent necessari que aquesta intervenció sigui especialitzada i amb perspectiva de gènere.
Jo vull ser optimista, en les últimes dècades hem aconseguit alguns avanços a nivell legislatiu i a nivell social cap a l’erradicació de la violència cap a les dones. La lluita feminista continuarà i vull pensar que continuarem fent passos per a avançar cap a una vida més igualitària, més justa i lliure de violències per a totes les dones.
Podeu veure el vídeo sencer de l’entrevista aquí.
