Aquesta és l’entrevista que ens ha concedit la bloguera Judith Vives
– Quin càrrec ocupes?
Soc periodista i dirigeixo el setmanari Capgròs i del portal capgros. Coordino una redacció integrada per cinc persones –tots homes- més els col·laboradors. Superviso el contingut de les publicacions, gestiono els continguts, redacto editorials, encarrego temes, coordino el tancament i com a periodista pròpiament porto els temes de política i societat, bàsicament.
– Des de quant?
Des del març del 2008. Anteriorment, des del novembre del 2002, vaig ser la cap de redacció de Capgròs.
-D’escriu breument la teva trajectoria fins arribar on ets?
Vaig estudiar comunicació Audiovisual a la UAB amb la intenció d’especialitzar-me en cinema però quan estudiava vaig entrar a fer pràctiques al Crònica de Mataró i vaig anar agafant experiència en premsa escrita. Des de llavors he col·laborat principalment en mitjans d’informació locals tot i que durant un temps també vaig ser corresponsal del Maresme al País i a l’agència de notícies Europa Press.
-Aprofitarem per parlar una miqueta també de tu: Quines són les teves aficions, llibres preferits?
La meva gran afició és el cinema i, de fet, una de les primeres coses que vaig fer com a col·laboradora de Capgròs, abans d’entrar a l’empresa, van ser les crítiques de cinema, que continuo fent avui en dia. També m’agrada molt llegir i tinc gustos eclèctics. Una altra de les meves passions és viatjar.
– Has tingut mai cap problema de discriminació? Si és així com has fet per combatre’l?
En la meva feina en general no he patit cap gran problema de discriminació per raons de sexe, fora de les actituds que de vegades et trobes en determinades persones que semblen preferir parlar amb homes. Però són casos molt puntuals.
En aquest món del periodisme, i que encara és un sector ocupat majoritàriament per homes, creus que t’has hagut d’esforçar més per demostrar que les dones també poden?
No diria que es tracti d’un sector ocupat majoritàriament per homes ja que precisament en la nostra professió hi ha moltes dones. El que si és cert és que en càrrecs directius dels grans mitjans predominen els homes. Però a Mataró, curiosament, es dóna un fet interessant i és que molts dels mitjans de comunicació tenen dones al seu capdavant. La directora del Punt Maresme és una dona i la cap d’informatius de Mataró Ràdio també, així que no ens podem queixar. En aquest sentit, no crec haver necessitat demostrar alguna cosa més pel fet de ser dona.
– Que creus que com a professional pots aportar a altres dones, xq és fixin amb tu?
La imatge de normalitat pel fet que una dona dirigeixi un mitjà de comunicació i tingui sota la seva responsabilitat un equip de persones i un producte que també té voluntat de servei públic.
– Abans de contactar per fer aquesta entrevista coneixies Dones en Xarxa?
N’havia sentit a parlar, principalment a través de facebook i twitter
– Creus que podries contribuir des del teu blog, twitter, facebook , a promoure la igualtat de les dones?
Tinc un blog de cinema en el qual escric crítiques i comentaris de pel·lícules. Com a dona, quan a les pel·lícules que veig es toquen temes que m’afecten, en faig referència. Si una pel·lícula em sembla misògina o el retrat d’un personatge femení em sembla erroni o encertat, m’agrada destacar-ho. A través de facebook de vegades penjo enllaços a notícies o articles que, com a dona, m’interessen o penso que poden portar a la reflexió o encetar un debat. En general si, penso que les dones podem fer bastant pels nostres drets i per la igualtat a través d’aquests mitjans. Com a mínim fer-nos notar quan les coses no ens agraden.
– Creus que les xarxes Socials d’internet poden ajudar a les dones a visibilitzar-se, a empoderar-se? Tens alguna recomanació?
Totalment. Cal que fem valer les nostres opinions i els nostres punts de vista, i les xarxes socials són mitjans que arriben a molta gent de forma molt directa.
-Com a periodista que opines sobre el debat de la prostitució i avortament que existeix actualment? a favor o en contra?
Em preocupa especialment que es derivi el debat cap a cortines de fum que amaguin la dura realitat que hi ha darrera la prostitució, amb propostes de normatives i controls que només serveixen per fer veure que s’actua davant el problema, però que en realitat el dissimulen però no el resolen. Hi ha qüestions d’àmbit social molt importants que cal resoldre abans per evitar certs abusos. Pel que fa a l’avortament, hi estic a favor perquè crec que la dona ha de ser lliure de decidir sobre el seu propi cos, com en altres aspectes de la vida.
Moltes gràcies Judith.
