El nom de Jorge Barudy és referència indiscutible quan es parla de violència i els seus treballs el desplacen sovint a diferents racons del món. Per això, quan va anar a parar a La Mina, dins dels actes per commemorar el 25 de novembre, dia internacional contra la violència de gènere, havíem d’aprofitar per conèixer aquesta neuropsiquiatre i terapeuta familiar i les seves teories sobre els bons tractes i la resiliència.
– La primera pregunta és d’obligat compliment. Què és això de la resiliència?
La paraula prové de la física, del descobriment de materials que es recuperen dels cops. Així, la resiliència en les persones es defineix com la capacitat de tirar endavant malgrat viure situacions extremes de violència, marginalitat, pobresa…
– I com s’aconsegueix això?
Les persones resilients, en algun moment de la seva vida, van ser ben tractades. De vegades això no passa en l’àmbit familiar. Per això és tan important l’escola; els professors es converteixen sovint en tutors de resiliència.
– Rebre amor és més important del que sembla.
Rebre carinyo, amor, tractar-se bé i tractar bé els demés, l’educació… Tots són elements per a la construcció de la identitat i el compromís social. Els tres primers anys de vida del nen són fonamentals per desenvolupar el que anomenem resiliència primària.
– Doncs la dona ha hagut de soportar al llarg de la història les situacions més extremes.
El gènere femení és profundament resilient. La resiliència no nega el dolor sinó que t’obliga a reflexionar sobre què faig amb aquesta experiència negativa perquè no m’aniquili com a èsser humà.
– Superar-lo però sense oblidar.
Per això els pobles han de tenir memòria històrica; quan la recuperen els horrors del passat no es tornen a repetir. Per això tant de bo tiri endavant la llei de memòria històrica.
– El poder també està íntimament lligat a la violència masclista.
Per suposat. S’ha de fer una distinció entre el poder sobre els demés i el poder amb els demés. La violència patriarcal defensa la primera teoria però hi ha una nova masculinitat que s’emmarca dins la segona, en l’equitat i el respecte.
– La manca de respecte cap a l’autoritat, per exemple dels infants cap el pofessorat, s’origina en l’àmbit familiar?
El concepte d’autoritat està massa toquetejat i pot relacionar-se amb l’autoritarisme. Jo parlo d’autoritat com a respecte per un mateix i pels demés, i això s’integra en la família, quan un és respectat com a subjecte. Els bebès ploren i criden per obtenir resposta a les seves necessitats biològiques i emocionals. Quan això està cobert arriba l’autocontrol, clau per aprendre a respectar.
– Vostè parla de la mala influència dels mitjans de comunicació i de la publicitat en relació als valors que imperen en la societat. Però les persones tenim capacitat crítica.
Precisament aquesta capacitat et permet enfrontar-te als mitjans sense que t’influeixin negativament. De fet, la resiliència et protegeix de la alienació.
– Els polítics podrien aplicar-se les seves teories.
El sistema neoliberal genera una forta individualitat. No oblidem que hi ha explotació de la força de treball i que les grans empreses han provocat una crisi econòmica que genera condicions d’injustícia i pobresa.
