La Dolors sempre ha estat valenta amb la tecnologia. Ja s’hi atrevia fa trenta anys, quan van arribar els primers ordinadors a l’empresa on treballava, i també ara al Citilab.
No s’ho va pensar gaire quan Mª Rosa Casanovas, des de la Universitat de la Gent Gran, la va convidar a formar part del projecte SeniorLab, per explorar la capacitat innovadora dels més grans amb eines digitals.
En aquests dos anys de treball en equip, Dolors ha viscut i format part de les dinàmiques d’aprenentatge dels sèniors i del seu entusiasme per aprendre, ben lluny dels tòpics sobre l’edat.
Ara segueix formant part d’aquest projecte, però aprenent d’una altra manera, ensenyant les possibilitats que ofereix la tecnologia, com a membre de l’equip coordinador.
El SeniorLab és un dels primers projectes que es van iniciar a Citilab. Quin és el teu paper en aquesta iniciativa i per què vas decidir apuntar-t’hi?
La presentació del Sènior Lab va ser al desembre del 2008 i va ser a través de la Universitat de la Gent Gran, que va venir amb un grup de gent. El projecte, presentat per l’Artur Serra i en Vicens Bàdenes, em va semblar força interessant i vaig començar com a seniorlaber. Més endavant va ser quan em van oferir la opció de formar part del grup del Sènior Lab com a formadora.
En què s’ha avançat més en el projecte SeniorLab?
Bé, al principi tots estàvem una mica expectants, que no saviem ben bé cap a on aniria. De fet era un projecte nou. El què es tenia molt clar era que la formació havia d’anar molt acompanyada del projecte personal. Crec que en aquest tema és en el que més hem avançat des del grup que dirigeix el Senior Lab: en el coneixement de la gent gran precisament. No tractem amb un col·lectiu que vol que li plantegem coses, i que ve aquí a que ho fem, sinó que al contrari, ells venen aquí i son ells els que han de decidir que es el que volen fer. També hem après a prendre-ns les coses amb una mica més de calma perquè es volia anar molt ràpid. Al principi anava tot molt ràpid, i de fet anava tot massa accelerat i de fet el nostre lema és la tecnologia al teu ritme. Hem après en coneixement, què es el que volen i, sobre tot, com ho volen.
Com definiries tu la manera en la que els sèniors s’apropen a la tecnologia i la utilitzen?
Al principi ho afronten amb molta cura, tenen molta por, pensen que faran malbé alguna cosa, però quan veuen que tot va funcionant, que van aprenent, llavors el que veuen es que li troben un sentit a l’aprenentatge. Aprendre per aprendre ho han fet també, però a l’hora de plantejar que hi ha un aprenentatge diferent del què és l’habitual, li donen un sentit i aquest sentit els dóna molta seguretat en si mateixos i llavors veuen que el que aprenen serveix per alguna cosa.
Una cosa és utilitzar la tecnologia i altra innovar amb ella. Creus que en algun cas els sèniors d’aquest grup de treball han arribat a aquest punt?
Jo crec que el fet d’afrontar i voler ficar-se dins d’aquest món – el de les noves tecnologies -, amb gent d’un tall d’edat de 65 cap a dalt – estem parlant de gent al Senior Lab de més de 80 anys – jo crec que això ja es un gran pas. No volen estar fora d’aquest món que se’ls obre, que és el de les noves tecnologies. El tema innovació com a grup, i tal i com estan desenvolupant el projecte, jo crec que això és ja una gran innovació. Sí que et diuen el que els agrada. Per exemple, el ratolí integrat es una cosa que ells no poden fer servir. També hi ha coses al teclat que no els serveix per res i sí que et diuen la seva: doncs a mi m’agradaria això o allò altre. I això potser si seria un punt d’innovació, però de moment encara no hem arribat a aconseguir res en aquest sentit.
Què diries als sèniors que pensen que la tecnologia no té res a veure amb les seves vides?
Bé, doncs és molt respectable. El que vulgui fer un altre tipus de cosa, dedicar-se a anar al gimnàs o aprendre català o participar en un altre club – de lectura o de la biblioteca -. Jo crec que tot, absolutament tot, és respectable i qui no vulgui formar part de l’aprenentatge o del coneixement de tot aquest nou món és comprensible. Crec que tenen l’edat i ara és el moment de decidir què és el que volen fer. Potser el que els frena una mica és aquesta por inicial de desconeixement, i fins que no venen aquí al Citilab o als grups de formació, o a altres escoles, o fan informàtica, no acaben encara de veure exactament que a això no se li ha de tenir cap tipus de por. I també que qualsevol persona pot arribar i pot fer les seves cosetes, obrir un correu o posar-se en contacte amb la família que estan vivint fora, etc. Però jo crec que la gent a poc a poc va entrant-hi.
