Crec que les operacions de reassignació de sexe, com més aviat, millor. Jo sempre havia sabut que era una dona. Quan era molt petita, a Viladecans, on vivíem, les veïnes encara sortien amb cadires al celobert a l’estiu. Devia tenir dos anys quan em van dir que m’havien d’operar de fimosi. Les dones reien i em deien que m’anaven a operar la tita. No ho recordo, però sembla que estava molt contenta i els deia que m’anaven a deixar com la meva veïneta, que jugava despullada al meu costat.
El millor del dia de Reis era poder anar a casa de les meves cosines a jugar amb les seves nines. Les pentinava i les ordenava durant hores, cosa que a elles els interessava bastant menys. Allà em sentia lliure. Un dia, la meva àvia, que no devia veure gaire normal tot allò, va agafar les meves cuinetes i les va donar a la veïna. Jo la vaig agafar dels cabells perquè me les tornés.
A l’escola, sempre anava amb les nenes. Quan els va començar a venir la regla i van començar a interessar-se pels nois, vaig sobrar. El meu cos va començar a canviar i m’enviaven amb els nens. No volia perdre el meu grup i als 14 anys li vaig confessar a la meva millor amiga del col·legi que jo era una nena, que intentés veure’m com una nena. Va reaccionar molt malament. Avui l’hi recordo i no li agrada, però va córrer la veu. Tothom se’m va tirar a sobre, em van insultar. Al final em van canviar de classe.
Va ser pitjor quan vaig començar a estudiar perruqueria, el meu somni, a l’institut. Ja em maquillava, i al vestidor de nois em robaven la motxilla i me la pintaven tota. No hi vaig entrar més. Quan hi havia gimnàstica, duia el xandall de casa i les amigues em guardaven la motxilla.
Només m’he enrotllat amb una noia i va ser en aquella època. Ho vaig fer perquè el noi que m’agradava deixés d’insultar-me i no s’apartés més de mi. Em conformava sent la seva amiga.
Als 17, vaig tenir la meva primera relació sexual completa, però el primer orgasme l’havia sentit als 12 o 13, veient altres companys que es tocaven. Vaig parlar amb la meva mare. Estava preparada perquè li digués que era gai, però no transsexual. Es va sorprendre però no es va decebre, com em temia.
Vaig començar el tractament per operar-me al Clínic. Va durar dos anys. Un psiquiatre em va fer un test de mil preguntes i un endocrí em va donar un tractament hormonal. Després vam demanar dos crèdits: 2.100.000 pessetes per a la reassignació i 600.000 per al pit.
No va sortir bé. Vaig estar cinc dies a l’uci perquè el líquid amniòtic va sortir pel forat nou. Tinc una vagina preciosa, però sense profunditat. Tinc sensibilitat, però no puc tenir relacions com una dona. Això m’angoixa i als meus companys els amoïna. Busquen sexe diferent però no relacions. Passo mesos sense sexe.
