Avui 8 de març, Dia Internacional de les Dones, ens brinda l’oportunitat un cop més de passar balanç d’avenços i retrocessos en la lluita quotidiana, social i política per la Igualtat.
No descobriré res si afirmo que actualment a les societats occidentals és el moment històric on mai s’havia donat amb anterioritat tanta igualtat. S’està aplicant la Llei d’Igualtat efectiva entre homes i dones que pretén fer real la igualtat reconeguda a la Constitució; s’estan aplicant mesures per generar major igualtat d’oportunitats en el mercat laboral o estem sent pioneres en la lluita contra la violència de gènere per posar algunes exemples. Però de la mateixa manera que ens trobem com mica en mica i gràcies a la lluita de milers de dones fem passos per ocupar el protagonisme que històricament ens ha sigut negat, també és cert que estem davant de l’aparició del que moltes persones ja cataloguen com a un nou postmasclisme i que s’acaba traduint en l’afirmació que estem anant massa lluny en aquesta lluita.
Aquest terme, apuntat per Miguel Lorente, Delegat del Govern per la violència de gènere en el seu llibre Los nuevos hombres nuevos, tracta de molts dels discursos que per desgràcia cada vegada més estan agafant dimensió mediàtica i política. Quan s’afirma que ja hem assolit la igualtat plena entre homes i dones, que nosaltres som les que ja ostentem el poder i en els casos més greus, quan es nega la necessitat d’un pacte més igualitari en la distribució dels papers dins d’una relació. Per tant, tots aquells discursos que en el fons el que ens estan dient és que suposadament les dones gaudim avui d’una situació d’avantatge que perjudica als homes i per tant, que els situa com a víctimes d’aquesta igualtat. Dins d’aquest discurs trobem multitud de formes: Des de qui critica la discriminació positiva per considerar-la injusta o la violència de gènere apel·lant a les falses denúncies o el debat de l’avortament només citar-ne alguns. I no és un debat en va. El que trobem darrera d’aquestes afirmacions són actituds que amaguen la voluntat de seguir avançant i volen entorpir el procés cap a la igualtat en el qual moltes dones i cada vegada més homes, ens estem involucrant. Són els posicionaments masclistes de sempre que han agafat nou contingut i nou discurs.
Davant d’aquests arguments cal que hi fem front com sempre s’ha fet des de la lluita feminista. Fent entendre que no cal tenir por a la igualtat. Que sabem que davant d’un canvi d’aquesta envergadura surten temors i contradiccions però cal que les entomem i hi fem front conjuntament perquè estem davant d’un canvi imparable que requereix del coratge de les dones i de la implicació dels homes. No estem anat massa lluny, només aquells que encara defensen els valors d’una societat patriarcal hi estan anant.
Marta Farrés
Regidora Igualtat Dona – Home
