El Departament de Treball i la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT) han presentat el projecte Femtalent, una innovadora iniciativa sobre la igualtat d’oportunitats i la gestió del talent femení que s’ha desenvolupat en el marc dels parcs científics i tecnològics de Catalunya. Els objectius d’aquesta iniciativa són atraure més dones a la ciència, la tecnologia i la innovació, enfortir el perfil i la posició professional de les dones en la xarxa de parcs i generar espais proclius i oberts a la igualtat.
Totes les dades demostren que els estereotips de gènere són motiu d’exclusió del talent femení també en la ciència, la tecnologia i la innovació, observant-se uns percentatges molt baixos de participació de dones en els llocs de presa de decisió, responsabilitat i influència, i uns nivells de satisfacció professional millorables. De les 54.000 persones que treballen als Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya, aproximadament 21.000 són dones.
En aquest sentit, el mercat té la generació de dones més formades de la història. Tanmateix, encara es compta una escassa presència de dones en càrrecs de responsabilitat i d’influència. Aquests estereotips de gènere són també motiu d’exclusió del talent femení en el món de la ciència, la tecnologia i la innovació. És una de les conclusions que apareixen com a resultat de les enquestes realitzades pel projecte Femtalent a gairebé 400 dones del sector.
La directora general d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball, Sara Berbel, ha destacat que malgrat que ens trobem en època de crisi «és imprescindible aprofitar el talent de totes les persones, siguin homes o dones, precisament per sortir de la crisi molt més enfortits«. Per això calen «canvis estructurals» que impulsin la igualtat d’oportunitats i permetin a tota la societat beneficiar-se del talent femení, ha afegit.
Les principals dades extretes del resultats de les enquestes d’aproximació portades a terme per Femtalent evidencien que existeix una participació creixent però encara reduïda de dones en l’economia del coneixement, essent més accentuada en els sectors
tecnològics que en els científics, en el sector privat que en el públic i en les categories laborals superiors respecte les auxiliars. Així mateix, també s’ha detectat que encara hi ha uns percentatges massa baixos de participació de dones en els llocs de presa de decisió, responsabilitat i influència, i uns nivells de satisfacció professional millorables.
A nivell personal, les dones enquestades han valorat, en general, de forma molt positiva la seva situació professional. Entre els aspectes més destacats ressalta el «coneixement, l’especialització i el repte intel·lectual», i que un 80% ha qualificat la seva trajectòria laboral com ascendent. Cal assenyalar també que un percentatge important de dones manifesta clares expectatives de progrés laboral, de millora del perfil professional i de promoció cap a nous departaments o càrrecs.
S’han qualificat com a oportunitats fonamentalment els aspectes interns relacionats amb el perfil i les capacitats professionals mentre que els factors externs, condicionats per les relacions de gènere, han estat valorats com impediments entre els que destaquen: «les responsabilitats familiars, el fet de ser dona, una cultura empresarial molt centrada en el predomini dels valors i costums masculins quant a
organització i gestió, i la manca de referents de dones en el seu entorn
professional«.
Entre les mesures que sol·liciten a les empreses per millorar la seva situació professional, a més del reconeixement professional i el recolzament a la conciliació entre la vida personal i laboral, es troben les de tipus formatiu. Les dones enquestades continuen donant una relativa importància a les mesures adreçades a
millorar els seus perfils formatius i professionals i això malgrat associar els impediments professionals a factors externs i de presentar un elevat nivell educatiu.
Des d’una perspectiva col·lectiva, un 37% de les dones afirma que existeix plena igualtat en el seu entorn professional, un 34% creu que hi ha aspectes concrets que haurien de ser millorats i un 26% considera que encara queda un llarg camí per recórrer. Novament apareixen com a impediments la conciliació de la vida personal i laboral, la cultura empresarial i l’organització social com a aspectes que
impedeixen l’aprofitament del talent de les dones i gaudir de les mateixes oportunitats que els homes en aquests sectors tan estratègics.
En aquest sentit, les mesures proposades van més orientades a intervenir sobre factors externs en la línia de reforçar i fomentar el canvi estructural en les organitzacions i empreses, en implantar mesures d’igualtat d’oportunitats i de racionalització del temps de treball, en facilitar la participació de les dones en llocs de responsabilitat i de presa de decisions i en la generació de xarxes com a
estratègia de generació d’una massa crítica i d’apoderament.
En concret, les dones enquestades demanen a les empreses ajudes, facilitats o serveis de recolzament a la conciliació, flexibilitat d’horaris i espais de treball; reconeixement de les condicions salarials i contractuals de les dones i reconeixement públic de mèrits; fomentar una cultura més igualitària entre dones i homes a les empreses i organitzacions; i activitats per les dones de formació,
mentoring, coaching de reforç d’habilitats de caràcter gerencial i directiu, entre d’altres.
És important tenir en compte que les característiques personals, professionals o de l’organització en la qual treballen les dones influeixen significativament en la valoració dels aspectes plantejats. En aquest sentit es pot afirmar que les dones més joves tendeixen a no percebre la desigualtat i vincular la millora professional a una mera qüestió de preparació i formació tècnica, mentre que a mesura que
s’avança en edat la desigualtat cobra rellevància així com els factors externs.
L’estudi assenyala que les empresàries són les més complagudes amb la seva situació laboral però, al mateix temps, són les més crítiques amb la situació d’igualtat en l’entorn. Per contra, a les administratives són les que mostren unes valoracions més negatives en relació a la seva situació laboral i d’igualtat en l’entorn.
En relació a l’entorn, cal destacar que les dones que treballen en organitzacions «feminitzades», qualifiquen més positivament la situació d’igualtat així com la seva pròpia situació professional, identificant oportunitats i mesures de caràcter intern associades a la millora del seu perfil formatiu i professional. Per contra, les dones enquestades que treballen en organitzacions «masculinitzades» han mostrat una
valoració més negativa de la seva situació laboral i de la igualtat, considerant en una major proporció impediments i mesures de caràcter extern.
Sigui quina sigui la variable considerada, el suport a la conciliació de la vida personal i professional ha estat una de les mesures més demandades per a tots els diversos perfils de dones.
