Nancy Spero (Cleveland, Ohio, 1926) és una de les pioneres de l’art feminista i una de les figures fonamentals en l’escena contestatària de la Nova York dels anys seixanta i setanta, en què també van participar artistes com Martha Rosler i Adrian Piper, a les quals el MACBA ha dedicat ja sengles exposicions retrospectives. Com a artista i activista, la seva carrera continua sent avui un exemple de compromís amb l’escena política, social i cultural en què vivim. Una prova d’això és la seva resposta als últims esdeveniments bèl·lics en què el seu país s’ha vist involucrat i que han ressituat el seu treball a primera línia de l’actualitat.
Nancy Spero. Dissidanses és la primera gran retrospectiva de l’obra de l’artista que es fa tant a Europa com als Estats Units. En aquesta mostra s’apleguen obres que van des dels seus inicis com a estudiant a l’Art Institute de Chicago, exposades per primera vegada, fins a la seva última instal·lació a la Biennal de Venècia de 2007. El títol de l’exposició, extret del text d’Hélène Cixous per al catàleg, anuncia una proposta de lectura en què es relacionen dos aspectes fonamentals de l’obra de l’artista: el seu caràcter crític i contestatari cap a la situació politicoartística que li ha tocat de viure al llarg de la seva carrera, i la importància del moviment i del cos com a vehicles d’articulació del seu discurs. Organitzada cronològicament, l’exposició presenta l’obra de Spero com un projecte unitari en què present i passat es confonen a la manera dels ritus i narracions antics que li serveixen d’inspiració.
ON: Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA)
Fins el 24 de setembre
