El 2002, el grup rus T.A.T.U. va conquistar les llistes d’èxits
d’arreu. Format per dues noies de 17 i 18 anys que, instruïdes pel seu
mànager, havien d’aparèixer davant dels mitjans de comunicació com una
parella de lesbianes, per allò d’escandalitzar una opinió pública que
en alguns països (inclòs el nostre, on la patronal de la sotana no
se’n perd ni una per alertar del perill de la modernitat) encara se
sent incòmoda davant determinades opcions sexuals.
El gran hit de T.A.T.U. va ser All the things she said, en el qual les
nenes, vestides de col·legiales, sota una pluja que els enganxava les vestidures al cos, proclamaven el seu amor homosexual darrere uns patètics barrots de presó. Grotesc, però summament exitós.
La imatge de dones vestides de col·legiales o infermeres altera mig
món. Particularment, aquell masculí mancat de satisfactòries
experiències sexuals. No en va, Erika Lust, activista dels drets
sexuals de les dones i exitosa directora de cinema pornogràfic de nova
fornada (l’anomenada nouvelle vague del gènere), ridiculitzava
recentment l’abundància de films d’aquestes característiques, en els
quals les dones, sempre al servei del distorsionadíssim imaginari
sexual de molts homes, apareixen vestides de col·legiales o
infermeres, en les més intrèpides postures.
Una vestimenta que, si repassem fets recents, i allunyats del cinema
per a adults, arrasa en la ment d’alguns empresaris àvids de calerada.
¿Recordeu les infermeres de la Clínica Sant Rafael de Cadis que van
denunciar el gerent perquè les obligava a vestir còfia, davantal
ajustat i faldilla curtíssima?
Aquesta setmana s’ha conegut un nou episodi d’aquesta patologia, o
diguem-ne malaltissa obsessió, també a la part més meridional de
l’Estat espanyol. A Màlaga, una discoteca va engegar una campanya publicitària d’una festa en la qual les noies que es vestissin de col·legiales,
tornem-hi!, tindrien copes gratis tota la nit. L’Institut Andalús de la Dona, àgil, va sancionar la publicitat de la
discoteca, que ja ha estat retirada.
Tanmateix, aquest fet posa sobre la taula dues coses: una, queda molta
feina a fer per erradicar el masclisme (o en diem primitivisme?); i
dues, això només serà possible quan molts homes deixin enrere l’homo
erectisme per convertir-se, plenament, en sapiens sapiens.
