Cèlia, Mercedes, Maria Concepció, Dyana, Juana, Núria, Velia, Marialva, Jenifer, Shuwen i Maria Elena són els noms de les onze dones assassinades per les seves parelles a Catalunya en el que va d’any. Un total de 69 a Espanya, la meitat d’elles menors de 40 anys.
La meitat de les víctimes mortals són dones joves. L’estadística elaborada per l’Obervatori per a la Violència de Gènere a nivell nacional revela que 18 de les dones mortes tenien entre 18 i 30 anys i 15 estaven en la franja d’edat entre 31 i 40 anys. Durant els últims anys també ens constata una altra realitat: el nom de bona part de les víctimes delata el seu origen estranger.
Segons un informe presentat divendres per Amnistia Internacional, les dones immigrades tenen sis vegades per possibilitats de morir a mans de les seves parelles o ex parelles. I aquí va una dada per la reflexió: només una de cada quatre dones estrangeres mortes tenia una parella estrangera, la resta eren nacionals. En el cas de les dones en situació irregular el cas és especialment greu perquè una denúncia per agressió pot acabar en un expedient d’expulsió, segons AI.
L’última dona d’aquesta desoladora llista, Svetlana, ha posat de nou en el punt de mira la frivolitat del tractament de la violència de gènere en alguns mitjans de comunicació. Quina classe de “sorpresa” és portar una ex parella violenta i assetjadora a “reconciliar-se” amb el seu “amor”? Hi ha límits contra la tele-escombreria? La humiliació pública de l’agressor pot ser el detonant d’un homicidi?
Segons Maria Victoria Burgos, membre de la Societat Espanyola de Medicina General (SEMG), “el repunt del número de víctimes mortals espanyoles no és només mediatitzat, sinó real”. Cada vegada més dones intenten sortir del cercle de violència, fet que incrementa l’agressivitat dels agressors i que en alguns casos acaba en assassinat. De fet, el 29% dels homicidis es produeixen duren la fase de trencament de la parella.
Dies com aquest ens recorden que encara queda molt camí per recórrer. Només tres de cada deu dones assassinades havien denunciat els maltractaments en algun moment. Però el 95% de les agredides han acudit més d’una vegada l’any un centre d’atenció primària durant el primer any de les agressions, encara que rarament expliquen la seva situació al metge. Per això, els CAP són “imprescindibles” per identificar a les víctimes i derivar-les a altres serveis, segons la doctora Burgos. “En les nostres consultes és on les dones canalitzen el seu malestar en forma de múltiples dolences: insomni, nerviosisme, dolors, etc”, assenyala la portaveu de la SEMG. “És tasca del metge saber detectar la violència de gènere com causa d’aquest malestar”.
Les institucions públiques catalanes han commemorat aquest dia amb un acte institucional a la plaça Sant Jaume a les dotze del migdia, on s’ha llegirà el manifest conjunt de les institucions i s’ha guardat un minut de silenci per les víctimes. A través del comunicat, els assistents a l’acte han afirmat que la violència contra les dones “és el crim més encobert i nombrós del món” i que el nou Projecte de llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista pretén remoure “les estructures socials i els estereotips culturals que perpetuen aquesta violència”, assenyala el comunicat conjunt de les administracions.
