Si bé predir el futur és una empresa arriscada, el recentment publicat informe del “National Intelligence Council”, Tendències Globals 2030, pronostica que “l’augment i la retenció de les dones en el mercat laboral és la clau de l’èxit a Amèrica Llatina perquè impulsa l’activitat econòmica i mitiga l’impacte de l’envelliment de la població. “
Dels diversos temes i assumptes regionals que tracta l’informe quadriennal, jo he escollit concentrar-me en un tema i en una regió. El meu tema és el paper que tindran les dones com a agents de canvi i la regió és Amèrica Llatina i el desenvolupament valent a més d’informes del Banc Mundial i un suplement del Financial Times de Londres.
En l’informe del NIC, el futur d’Amèrica Llatina llueix molt millor que el d’altres regions del món, però el progrés dependrà, en gran mesura, d’un factor extern i dos interns. Si l’estat de l’economia mundial es deteriora seus efectes se sentiran també a Amèrica Llatina. Pensi, per exemple, què passaria amb Mèxic si la situació econòmica i financera dels Estats Units segueix deteriorant o què passarà amb Brasil si és l’economia xinesa la que empitjora.
Entre els factors interns hi ha la seva capacitat per enfortir les seves institucions, l’estat de dret, la governabilitat en democràcia, així com per reduir la disparitat econòmica i els catastròfics efectes de la violència del crim organitzat. L’altre factor fonamental és el paper que duen les dones com a agents de canvi en les esferes econòmica i política.
Segons l’informe, “hi ha una correlació entre un major nivell d’alfabetització de les dones i el Producte Interior Brut d’una regió. Una altra troballa fonamental de l’informe és que de Suècia a Rwanda, en els països on hi ha un nombre relativament gran de dones actives políticament es presta molt més atenció a temes socials com la cura de la salut, el medi ambient, el desenvolupament econòmic, i es li dóna més importància als programes socials que als militars, la corrupció és menor i la governabilitat del país és millor on hi ha més dones parlamentàries o congressistes.
Un informe del Banc Mundial, també recent, assenyala que “en l’última dècada, els països d’Amèrica Llatina han avançat molt en termes de reducció de la pobresa i disminució de la desigualtat. I bona part d’aquests avanços poden atribuir-se a les dones. Si no hagués tantes dones treballant, la pobresa extrema a la regió seria un 30 per cent més elevada el 2010 “. I aquest desenvolupament no es deu només al fet que hi hagi més dones treballant, sinó a un augment de la productivitat, és a dir, les dones són més treballadores que els homes.
Això no vol dir, és clar, que l’avanç de les dones s’estigui donant només a Amèrica Llatina. “Parlant seriosament”, va escriure Quentin Pell diumenge passat al Financial Times, “ningú posa en disputa que Angela Merkel és avui la política més poderosa a Europa”. La revista Forbes l’ha declarat la segona persona més poderosa en el món, sent el president Obama el primer “. Al que jo afegiria que la diferència entre Obama i Merkel es deu més a la mida del país que governen que a la capacitat d’ambdós com a governants.
I si l’èxit polític de Merkel és admirable, no ho és menys el sacrifici i la voluntat de servir com a agent de canvi de les dones de la “Primavera Àrab” que s’atreveixen a qüestionar la autoritària autoritat en els seus respectius països, com ha escrit Simon Kuper al FT. O el de les “Damas de Blanco” a Cuba, que amb els seus rams de flors fustiguen i condemnen a la dictadura dels germans Castro sense acovardir davant les turbes hostils manipulades pels serveis de seguretat cubans.
La gran paradoxa és que, tot i l’evidència, les imperdonables desigualtats de gènere persisteixen el 2012: el pagament a les dones segueix sent menor al dels homes, en certs països els nens tenen més oportunitats per educar-se, les polítiques de control de la població condueixen al infanticidi femení i la indústria del tràfic de dones segueix creixent, etc. Així les coses, el que caldria preguntar-se és això: quan s’entenen els països masclistes que la malaptesa del seu tracte a les dones retarda el progrés del món sencer?
