Aquesta idea de mostrar cossos perfectes – o perfeccionats – és culpable de moltíssims problemes per a les dones, entre ells , la no acceptació del propi cos. Un conflicte psicològic que acabarà en intervencions quirúrgiques perilloses i , sovint sense sentit , oa la recerca d’una imatge idealitzada de la bellesa: una foto que està molt llunyana a la realitat.
La Revista Ja del diari El Mercuri és la revista femenina més llegida de Xile i una de les més reeixides en termes publicitaris i comercials. Des d’aquest any, va prendre la decisió de no retocar les models usant tècniques de Photoshop.
“D’una banda, volíem fer temes rellevants, que mostressin i reflectissin a una dona moderna, amb els peus en el segle 21, i la nostra cobertura de temes d’actualitat, de temes socials i d’entrevistes a dones influents i valuoses. Però quan arribàvem a les pàgines de moda i bellesa, les propostes contradeien nostres principis: sovint eren produïdes amb models quinze anys, molt primes, i que, pitjor encara, eren aprimades i rejovenides mitjançant tècniques de Photoshop” , explica l’editora de revistes del diari , Paula Escobar.
Escobar detalla la paradoxa que al segle 21, quan les dones tenen més drets que mai abans, l’estereotip de la dona estigui relacionat amb cossos impossibles imposats per marques i models esculturals.
L’editora explica que basant-se en diverses regulacions internacionals que concientizan sobre l’ús del Photoshop en els mitjans, la revista va crear una Campanya de Bones Pràctiques.
“En una iniciativa d’autoregulació inèdita a Xile, ens vam comprometre en la nostra pàgines editorials a contractar models més grans de 18 anys i amb un índex massa corporal sobre 18,5, que és el que estableix internacionalment com un pes normal, certificat per un metge, a no utilitzar el Photoshop per alterar la imatge real de les persones, i a promoure la reflexió sobre la imatge de la dona en els mitjans, a través d’un seminari anual i fòrums amb dones líders dels mitjans al nostre país” , explica la periodista .
“La principal dificultat és, per cert, cultural: cal repensar els articles des d’una altra lògica, i especialment trencar aquesta idea que el bonic és el prim i jove. Deconstruir, en cert sentit, la idea mateixa de la bellesa, i resignificar, d’acord amb la realitat xilena . Evitar , també , el to normatiu dels consells de bellesa: sortir del parany que les dones “han de” fer o consumir certes coses per ser ‘ acceptades ” , afegeix.
Font: Diario Registrado
