Montse Pallarés és la coordinadora de la Xarxa Internacional Dones de Metròpolis, responsable de Relacions Institucionals a la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i directora de Relacions Institucionals de Metropolis des del mes de gener de 2009. No fa ni una setmana que es va celebrar la jornada “Ciutats segures en l’àmbit de l’espai públic i el gènere”, a càrrec de la Xarxa Internacional Dones de Metròpolis.
– La mateixa presència de la xarxa internacional de dones ja és un èxit. Com neix la relació entre ciutats i dones?
Al 2005 i sota la presidència de Joan Clos, Metropolis ha posat en pràctica la recomanació de la Comissió sobre governança local i metropolitana, amb la missió de millorar la representativitat de les dones en els governs locals com en els processos de presa de decisions en el si de les autoritats locals i metropolitanes.
– La unió, torna a fer la força?
De moment, hi ha tretze ciutats que fan de portaveu per tal d’intensificar les polítiques per promoure la participació de les dones en el govern. Les dones hem de tenir càrrecs en la presa de decisions.
– Quin és el paper de Barcelona?
Aquí tenim la coordinació de la Xarxa Internacional de Dones de Metropolis que sempre s’havia portat des de Montreal, hem de treballar per potenciar les dones arreu del món, sense oblidar-nos del què passa a casa i entenent que en aquests moments no tothom està en disposició de viatjar.
– Quin és el balanç, per a tu?
A Barcelona, hem fet molts avenços a nivell de polítiques de gènere, però en aquests moments tenim un semàfor taronja que ens avisa que hem de recarregar les piles. Realment, no estem avançant al ritme desitjable, però s’ha de dir que a Europa, Barcelona és pionera en matèria de conciliació gràcies a l’esforç d’Imma Moraleda.
– I el present?
Hi ha polítiques de conciliació, la situació de la dona en el món laboral, degut a la crisi està rebent més. La crisi està passant factura sobre tot a les dones. Això ho recordarem força temps. Haurem de tornar a posar l’accelerador. Barcelona ha retallat sous, drets, i són les dones les qui assumeixen el cost d’aquests greuges.
– Parlant de les jornades, sembla que la identitat de gènere a les ciutats es vehicula a través de la seguretat
La seguretat o la manca d’aquesta és una realitat i han sortit exemples que ens fa reflexionar. És cert que les ciutats han estat dissenyades per homes, després de les jornades com aquesta, les dones es senten més recolzades, més empoderades (arquitectes, psicòlogues, etc).
– Penseu en fer una altra edició?
No descartem repetir-ho, fer un gest d’aquesta mena. Per a mi era essencial que vingués una persona com Joan Clos amb molta visibilitat i un rerefons de molt alt nivell i la reunió de les diferents administracions.
– I ja, per terminar, com es veu les dones des de l’atalia de la xarxa internacional de dones?
A Àsia hi ha una situació molt jeràrquica i si bé posen el tema de la reivindicació del gènere sobre la taula, les dones són molt submises. En canvi a l’Àfrica hi ha moltes cooperatives en mans de dones i cada vegada més dones amb càrrecs electes. Estan avançant força.
