Alícia ja no viu aquí, una dramatúrgia de l’equip artístic Pablo Ley i Josep Galindo, il·lustra el «doble silenci [en paraules de Ley] de les dones durant la dictadura». Si durant la República la dona va guanyar molt d’espai al carrer, el franquisme la va tornar a tancar a casa amb unes imposicions masclistes. El recorregut de les dones anònimes s’acaba amb les dones que lluiten per la democràcia. L’obra, sense ser ideològicament combativa, explica el món anònim amb textos d’autores.
Fragments de Dones, d’Isabel-Clara Simó, de Cartes impertinents de dona a dona, de Maria Aurèlia Campmany, o d’El temps de les cireres, de Montserrat Roig, són els punts de partida d’aquest cabaret literari que inclou cançons populars. Es vol fer un retrat de la realitat d’aquell moment. L’obra es mou en el mateix paràmetre dels espectacles del Projecte Galilei: Homenatge a Catalunya, La maternitat d’Elna i La ruta blava, unes peces que prenen el pols de la gent del carrer durant els anys convulsos de la Guerra Civil espanyola i de les seves dramàtiques conseqüències. Alícia ja no viu aquí es presenta a La Planeta avui (22 h) i farà temporada al Tantarantana de Barcelona. En escena, set actrius interpreten molts personatges. Des de la mare que explica a la filla la menstruació, a la dona de missa o a l’assassina. Es tracta d’un espectacle senzill i molt eficaç, segons Ley, que no pretén tractar des de tots els vessants la dona durant el franquisme. Tot i així, en opinió del dramaturg ja ha aconseguit un èxit en captar l’interès de les mateixes actrius, quan s’interessen per les històries de l’àvia que menystenien. El punt de partida del muntatge és tragicòmic, per evitar la possible nostàlgia de què sovint beu aquest tipus d’espectacle, deixant com a amable la censura franquista. L’espectacle arrenca en el moment que el director i el dramaturg disposen de set alumnes de l’escola Eòlia, amb les quals van treballar i de les quals coneixien les aptituds artístiques. Només els nervis –diu Pablo Ley– poden torçar un treball que emociona tendrament.
