Hadas/Adas amb o sense hac (en castellà), perquè Remedios Zafra és cordovesa (Zuheros) i parla i escriu en castellà. Dijous passat va presentar la seva darrera obra a la llibreria Pequod i allà va anar desgranant el llibre amb l’aproximació de les dones a la tecnologia gairebé des dels inicis dels temps: Per això, Zafra considera la màquina de cosir com un “artefacte simbòlic” en què les dones podien portar a la pràctica la seva creativitat, terreny en el qual, no obstant, són els homes els que dirigeixen les grans companyies de roba.
El camp de la tecnologia està per construir per a les dones, sosté l’escriptora cordovesa, que fa en el seu llibre una crida a la seva inclusió activa en la producció.
I és que cal estar alerta perquè els èxits en igualtat són tan recents que pot haver retrocessos, adverteix Zafra.
Reivindica el poder dels llibres i de les dones com a motor per canviar les coses “recordo els llibres de petita com una visió del món que forjaren amb algun trauma, quelcom de polític, de subversiu, de deconstrucció.”
Parla dels usos i dels temps de persones que manegen tecnologies i màquines des de la perifèria.
Un llibre que es construeix sobre quatre capítols i a l’entorn de l’emancipació i la domesticació. L’afició s’ha transgredit, erosió, afició i professió, en especial indefinit, confluència d’espais de producció i de consens.
En aquest sentit recorda Ada Byron com una dona que va intentar trencar la forma que té d’organitzar el coneixement entre arts i tecnologia després que la seva mare, després de separar del seu pare, intentés allunyar-la de la poesia i el romanticisme.
“Trencar amb els estereotips és viable però lent”, ha considerat l’escriptora, que ha assenyalat que les expectatives que tenen les dones sobre si mateixes o les que tenen els altres els fan pressuposar que són les humanitats seu camp professional preferent.
Per a Zafra és fascinant veure com els creadors de Google o Facebook van convertir “una afició en un treball”, i per això reivindica en el seu llibre la necessitat d’indagar en com es gesten les decisions que porten a les persones a tenir una determinada formació.
La tasca d’Ada Byron, que a mitjans del segle XIX, tot i ser una matemàtica reconeguda, seguia signant els seus articles amb les seves inicials per por que fossin rebutjats per ser una dona, va ser reconeguda el 1979 en donar-li el seu nom a un llenguatge de programació dissenyat pel departament de Defensa dels Estats Units.
L’origen dels ordinadors està en una màquina analítica programable basada en un teler, una de les “màquines que tradicionalment han manejat les dones”, ha recordat Zafra.
