Ahir es va fer una de les inauguracions de la 20 mostra internacional de fims de dones de Barcelona amb la projecció al CCCB del documental Villa El Salvador, un exemple i una fita del poder de les dones i de la organització.
A la xerrada posterior assistiren la directora Carola Rodríguez i , Dona Gamarra, secretària d’organització de la Federació Popular de Dones de Vila El Salvador. Modera: David Bravo, arquitecte i secretari del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà.
Per a Dona Gamarra, “queda molt per fer en les desigualtats entre homes i dones, s’ha avançat molt en els municipis. El problema amb les quotes rau en que ens deixen sempre en els darrers llocs de les llistes electorals. ”
Així, per a acabar amb el maltracte a les dones és un problema de tots –quan veig que aquí també passa, m’esgarrifo- i passa també per la solidaritat entre les dones. El problema de la meva amiga, o de la meva veïna és també el meu problema. El maltracte passa per totes les edats i condicions socials. En el cap sempre Maria Elena Moyano,
La Mostra que ofereix produccioens de ficció i documental signades per realitzadores procedents d’arreu del món amb l’objectiu de promoure el cinema dirigit per dones, visibilitzant la cultura audiovisual femenina, evidenciant la importància de la contribució de les dones en el desenvolupament de la creació audiovisual.
El tractament que es fa del procés en aquest documental genera un accés dosificat a la informació sobre la història de la creació d’aquest barri actual de Lima i permet anar comprenent la complexitat dels processos socials quan s’enfronten a les estratègies especulatives i a la instrumentalització dels processos de participació. ”Perquè no tenim res, ho farem tot” i junts, sobre l’arena, van construïr la seva ciutat.
Enmig del desert van somiar VES. Una estera doblegada, després un quadrat, més tard un bloc, una comunitat i milers de projectes… i de sobte, la vida va cobrar sentit amb cada creació individual i rere l’ideal col·ectiu
Carola Rodríguez, directora.
“Hem fet un mosaic molt dens i és que va ser molt fàcil parlar amb les dones de Fepomuves una organització una de les organitzacions de dones més significatives del Perú i possiblement d’Amèrica Llatina. Amb una visió política de llarg termini, plural i democràtica, María Elena va impulsar l’ampliació de la cobertura de la Fepomuves cap a totes les organitzacions de dones que existien en aquell moment a Villa El Salvador. Així, la Fepomuves agrupa en aquest moment a prop de deu mil dones del districte de Vila El Salvador, incloent diferents organitzacions com ara els menjadors populars, el programa del Got de Llet, els clubs de mares, els comitès de salut, els comitès de producció, d’educació inicial, etc.)
La directora es lamenta no haver pogut incloure el paper de l’església, concretament la de la branca de la teoria de la salvació, que dintre del context revolucionari, juga un paper clau, ja que parteix de que la idea de que la salvació cristiana parteix de l’alliberament polític, social, etc… de l’individu. Si l’església està amb els pobres, ha d’estar amb la seva lluita.
