La pintora mexicana va retratar la cultura indígena del país
Avui fa cent anys que va néixer la pintora mexicana Frida Kahlo, una de les artistes contemporànies més cèlebres, i també símbol del feminisme i de l’indigenisme. La xarxa és plena d’informació sobre la seva obra i la seva vida. Des de començament d’any es fan actes de commemoració d’aquesta data, com ara l’exposició ‘Frida Kahlo, 1907-2007. Homenatge nacional’. Però n’hi ha més, a llocs de tot del món.
Al seu país natal, s’hi fan moltes exposicions de les seves obres. També hi ha previst de representar una òpera rock sobre la seva vida. Són destacables, així mateix,l’exposició del Walker Art Center de Minneapolis (Minnesota, EUA); les cent variacions del quadre ‘Les dues Frida’, exposades fins demà al Haus am Kleistpark de Berlín; les representacions que es fan a The Place Theatre de Londres de la vida de Kahlo, a càrrec de la companyia de dansa Race and Rhythm.
La vida personal de Kahlo va influir completament la seva obra, talment que l’una no s’entén gaire sense l’altra. De petita, va tenir poliomielitis i, a divuit anys, un accident d’autobús. En conseqüència, va tenir una salut molt fràgil tota la vida.
Per alguns, surrealista i, per un altres, del tot realista, l’obra de Frida Kahlo ha recorregut el món portant la imatge dels indígenes mexicans i, sobretot, la seva pròpia. I és que una tercera part de les pintures de Kahlo són autoretrats, en què sobresurten les celles gruixudes i el pèl del bigoti que la caracteritzaven. El recull de la seva obra mostra l’evolució de la vida de Kahlo, amb tots els alts i baixos.
Frida Kahlo, que sempre se sentí lligada a la història del seu país, es declarava comunista. Es va casar amb el pintor Diego Rivera, de qui es divorcià per tornar-s’hi a casar. Un dels seus amants fou Lev Trotski. Fet i fet, les relacions amoroses també li van marcar sensiblement el caràcter i l’obra. Considerada símbol del feminisme i l’indigenisme, Frida Kahlo es va morir el 13 de juliol de 1954, amb quaranta-set anys.
