Arriba un punt en la vida en què una es pregunta què dimonis ha estat fent tot aquest temps. Aquest punt apareix (any amunt, any avall) al voltant dels 40. Lulú, la protagonista de la novel·la gràfica Lulú, mujer desnuda no només es fa aquesta pregunta, sinó que passa a l’acció i, davant la sorpresa de familiars i amics, deixa els seus tres fills i el seu autoritari marit, abandona la família per sentir-se viva.
L’autor francès Étienne Davodeau narra les aventures de Lulú en dos toms, que ha publicat l’editoral La Cúpula.
També per parts narra la seva compatriota Camille Jourdy (premi a l’autor revelació en el festival d’Angulema) la història de Rosalie Blum, una altra dona normal i corrent amb una vida aparentment anodina. No obstant, Rosalie oculta un terrible secret, que no es revela fins al tercer tom (també de La Cúpula).
I una altra dona madura amb fill adolescent, la infermera rural Anne Quennevilles, centra l’última entrega de la trilogia Essex County, del canadenc Jeff Lemire (d’Astiberri).
Aquests tres treballs tenen en comú no només una melancòlica reflexió sobre tot el que podria haver estat i no va ser en les vides de les protagonistes, sinó que, al contrari que els còmics d’acció, converteixen en material narratiu de primera qualitat els moments més aparentment banals, com anar de compres al súper o fer una passejada per la platja. En tots tres casos, el dibuix és aparentment simple, com les vides dels seus personatges.
«Veig al meu voltant moltes dones capaces de fer el mateix que Lulú, perquè crec que les dones suporten més pressió que els homes en aquest estúpid món –explica Davodeau per correu electrònic–. Molts homes consideren que la decisió de Lulú no la prendria una dona de carn i ossos, però les meves lectores admiren la seva decisió i em comenten que els agradaria fer el mateix. Estic orgullós que Lulú hagi atret tantes dones al món del còmic, perquè el còmic és de tots».
Entre les novetats de novel·la gràfica protagonitzada per dones, la més autobiogràfica és l’extraordinària Parecer es mentir, de la belga Dominique Goblet (Norma Editorial).
L’autora desplega tots els seus dots com a artista per explorar sense compassió les relacions entre mares i filles, entre pares i filles i entre parelles, sempre des del punt de vista femení.
El seu profund coneixement del món maternoinfantil es tradueix en escenes que fan posar els pèls de punta. Goblet retrata com ningú l’ombra maternal i dibuixa una dona que, després de lligar de mans i tancar a les golfes la seva filla de 4 anys, es mostra com la més angelical de les mares. Resulta realment esfereïdor.
