La seva pel·lícula Visión, estrenada divendres, és el retrat de Hildegard von Bingen, religiosa, escriptora, biòloga i compositora del segle XII que va tenir visions aprovades per l’Església com a divines.
¿Per què va decidir fer una pel·lícula sobre Hildegard von Bingen?
Perquè va desenvolupar al màxim el seu talent en un temps en què a les dones no se’ls permetia parlar ni tenir una presència visible. Per aconseguir-ho, va haver de convèncer la jerarquia eclesiàstica que aquest talent procedia directament de Déu. Solament quan les seves visions van ser aprovades per l’Església va ser acceptada com a abadessa, líder monàstica, profetessa i metge.
¿Insinua que se les va inventar per progressar?
De forma subconscient, sí. Ella n’estava convençuda, jo personalment no me les crec. Per mi, que les seves visions només fossin de caràcter cristià és una clara indicació que no eren reals. Si Déu es manifestés ho faria per a tots els fidels, no solament per als cristians.
¿Vostè és creient?
Sóc una atea devota. Només vaig a l’església a posar unes espelmes per a una amiga malalta, o per tenir un moment de silenci. La missa no m’interessa. Tot i així, em sento molt a prop de Hildegard. Com ella, vaig haver de lluitar molt dur per poder explotar les meves facultats. Crec que, per motius ètics, tot ésser humà està obligat a lluitar tant com faci falta per desenvolupar les seves aptituds. Però per a les dones és més difícil. La història està escrita per homes.
¿Es considera una artista feminista?
Així se’m sol definir, i ho odio. Crec que aquesta etiqueta m’ha encasellat a nivell polític i creatiu, perquè ha enterbolit i restringit la complexitat de les meves històries. Totes les dones fortes que poblen el meu cine sovint no han estat considerades gent real amb les seves virtuts i defectes, sinó només avatars, símbols feministes.
¿Creu que les dones i els homes fan un cine diferent?
No necessàriament. Kathryn Bigelow fa pel·lícules més virils que molts homes. Sovint em fan la mateixa pregunta: «¿per què només fa pel·lícules sobre dones?». M’indigna que ho facin quan a Scorsese ningú no li pregunta per què només fa pel·lícules sobre homes.
