El diari i les memòries conformen, deixant de banda honroses excepcions –Pla, Sagarra, Rosa Chacel–, un gènere literari escassament visitat en aquestes latituds. Potser perquè, com apunta un dels seus actuals cultivadors, Andrés Trapiello, els diaris són a la literatura «com el iogurt a la dieta: el privilegi de les nacions ben alimentades». La prioritat d’omplir el pap aquí va ser tan complicada fins fa amb prou feines unes dècades que la penúria explicaria per què el diari floria al segle XVII més enllà dels Pirineus, mentre que en aquests predis brillava la novel·la picaresca. Lladregots, pillets i morts de gana buscant-se la vida en una geografia hostil i crucificada d’encens.
Sense entrar en el fenomen dels blocs, sembla que en aquests temps de cosificació prospera, en estrany contrast, l’escriptura subjectiva per excel·lència. Resisteix a les llibreries el volum 27 de septiembre. Un día en la vida de las mujeres (Alfama), una original iniciativa impulsada per Esmeralda Berbel i amb pròleg d’Anna Caballé. La idea va consistir a plantejar a un grup de dones –Mercedes Abad, Kira Bermúdez Anderson, Joana Bonet, Flavia Company, Cecilia Dreymüller, Laura Freixas i Maria Mercè Roca, entre altres– que bolquessin a sobre del paper el transcurs d’un dia concret de la seva vida, amb llibertat i sense pretensió artística. El mateix dia que el diari moscovita Izvéstia va proposar a diversos autors, incloent-hi Christa Wolf, l’any 1960 (el projecte ja l’havia entrevist Maksim Gorki el 1935). Tant va entusiasmar el suggeriment a l’escriptora alemanya que va inventariar tots els seus 27 de setembre durant 40 anys, la qual cosa es va acabar convertint en un fresc imprescindible per comprendre la RDA: Un día del año (Galaxia Gutenberg).
El diari és trampós. Neix en la intimitat i, no obstant, el decurs de l’existència es consigna per ser llegit. Els seus silencis estan carregats d’explicitud. A les pàgines de 27 de septiembre, hi aletegen l’alè fred de la mort, l’infantament d’una nena, amors vells, la recerca d’una identitat… Pura vida abans que l’engoleixi el forat del temps. Bona travessia a les 29.
