Alemanya, la selecció amfitriona i alhora gran favorita del Mundial femení, va obrir aquest diumenge el torneig a l’Estadi Olímpic de Berlín davant Canadà, un equip que ha anat creixent en els últims anys arribant a desafiar l’hegemonia que tenia els Estats Units a Amèrica del Nord.
El favoritisme d’Alemanya no només té a veure amb el factor camp. Les alemanyes tenen al seu favor la història recent dels mundials ja que han guanyat les últimes dues edicions, el temps que porta jugant l’equip i a això s’afegeix el factor camp en un torneig en què el sabor hispà ho posaran Mèxic i Colòmbia.
No obstant això, hi ha a més altres equips que tenen arguments per trencar l’hegemonia alemanya en els mundials. És possible que el rival més perillós sigui Brasil, amb Marta com a estendard.
Les brasileres han vingut millorant en els últims tornejos, gràcies sobretot a les seves individualitats. Ja en l’últim Mundial li van causar molts problemes a les alemanyes que, no obstant això, van aconseguir imposar-se per la seva fortalesa com a col.lectiu.
Brasil s’ha quedat recentment a la vora del títol. En els Jocs Olímpics de 2004 van sucumbir davant Estats Units, al Mundial de 2007 davant Alemanya i els Jocs de 2008 una altra vegada davant Estats Units.
Tot apunta que en el futbol femení el que es dóna de moment és la lluita d’una potència emergent – Brasil – contra dos poders consolidats com són Alemanya i els Estats Units, que tenen al seu favor la seva bona infraestructura i l’acceptació cada vegada més gran que té el futbol de dones en aquests països.
Mèxic i Colòmbia van al Mundial amb el desig, sobretot, d’aprendre. Colòmbia va quedar emmarcada en un grup altament difícil, en el qual Estats Units i Suècia són clares favorites per passar a quarts de final.
Mèxic té potser un grup menys fort però resulta difícil que pugui sorprendre a Anglaterra i al Japó. Si les mexicanes donessin la sorpresa, podrien trobar-se després en quarts amb Alemanya.
En certa manera, el calendari també sembla fet per a Alemanya, que no es podrà trobar amb Brasil, Estats Units i Suècia – els equips amb més potencial de la resta del torneig – fins a la final.
