El petit gran enigma que envoltava una de les parts implicades en la constant discussió sobre el celibat sacerdotal es va donar a conèixer l’altre dia amb la publicació d’una de les cartes més curioses que s’han donat en el si del catolicisme contemporani.
Van parlar les que no parlen mai i el que van dir està menys basat en tortuoses disquisicions teològiques que en les seves pròpies experiències personals.
Prop de 40 dones italianes que han estat o són amants de capellans han escrit una missiva oberta al Papa –reproduïda a la web italiana Il Dialogo– en què, entre els clàssics arguments al voltant d’aquesta qüestió, n’inclouen un de nou venint de qui ve: sostenen que els seus companys exercirien millor el seu ministeri si els deixessin casar-se i mantenir relacions sexuals.
«Per aconseguir i ser testimoni eficaç de l’amor [els sacerdots] tenen necessitat de reencarnar-lo i viure’l plenament com la naturalesa ho exigeix», diu la carta. «Estem acostumades a viure en l’anonimat els pocs moments que el sacerdot aconsegueix atorgar-nos. Vivim diàriament els dubtes, els temors i les inseguretats dels nostres homes, suplint les seves carències afectives i les conseqüències de l’obligació del celibat.
La nostra és una veu que no pot continuar sent desatesa, a partir del moment en què sentim que es reafirma la sacralitat del que no en té res de sagrat, d’una llei que es conserva sense atendre els drets fonamentals de les persones. Ens fereix el menyspreu amb què des de fa segles i en declaracions recents es tracta de silenciar el crit d’homes i dones que pateixen el sudari ja esquinçat del celibat obligatori».
Fins aquí, resumida, la tesi de les amants dels capellans. El que ve a continuació, venint d’un fenomen tan opac i silenciat com el de les relacions sentimentals dels que exerceixen el sacerdoci, encara és més sucós: vivències en primera persona de l’altra part, igualment necessària per sepultar el vot de castedat.
No és estrany que només tres dones –Antonella Carisio, Maria Grazia Filippucci i Stefania Salomone– s’atreveixin a firmar l’extraordinària carta.
