Maureen Sullivan, una dona irlandesa de 60 anys, va agafar les mans del primer ministre: “Demana perdó per totes nosaltres”, li va dir. Enda Kenny, ja s’havia compromès a fer-ho abans de conèixer-la, però llavors no sabia que arribat el moment trencaria a plorar. Maureen va créixer en una nació de moral profundament arrelada en el catolicisme, que va engendrar una societat patriarcal “decidida a controlar la sexualitat de la dona”. Al febrer va acudir al Parlament per sentir com el primer ministre reconeixia i demanava perdó “en nom de l’Estat, del Govern i del poble d’Irlanda” per haver tancat al costat d’altres nenes i dones de moral i comportament inacceptables.
Als 12 anys va ser internada en un convent on l’obligaven a treballar de 06:00-00:00, 365 dies a l’any, sense cobrar. Durant anys, més de 10.000 dones i nenes irlandeses van entrar contra la seva voluntat en aquestes institucions, que funcionaven com presons i llocs de “penitència”. Irlanda es va servir d’ells per rentar els seus draps bruts: prostitutes, mares solteres, noies amb companyies sospitoses, òrfenes retornades per les seves famílies d’acollida quan s’acabava la subvenció, pacients de psiquiàtrics, indigents, filles il · legítimes, víctimes de violació a casa, males estudiants … “Treballàvem de genolls, ens castigaven de genolls, resàvem de genolls”, recorda Maureen.
Existien deu convents amb “règim de semiesclavitud i tortura” per a dones (quatre a Dublín, dues a Cork i la resta a Waterford, New Ross, Limerick i Galway). Funcionar de 1922 a 1996. En el 96, les Germanes de la Caritat, que gestionaven el més gran del país a High Park (Dublín), van vendre part dels seus terrenys. Les terres contenien una fossa comuna plena de penitents. Les monges i el constructor es van repartir els costos d’exhumar, incinerar els cadàvers i enterrar les cendres al cementiri de Glasnevin, on una placa recorda les víctimes. Però van trobar 22 cossos més dels documentats. Hi havia 135 cadàvers i no van saber trobar els seus noms. Totes van ser rebatejades amb el mateix nom: Magdalena. A Irlanda, els convents on les dones eren tancades i forçades a rentar, cosir i polir sabates es coneixen amb el sobrenom de Magdalene laundries (les bugaderies de les magdalenes).
Font: Tiempo de Hoy
