El Tribunal Suprem dels EUA ha rebutjat una demanda col·lectiva contra la cadena de botigues Walmart, presentada en nom d’1,6 milions de dones que havien al·legat discriminació sexual a la feina.
El Suprem va dictaminar que la demanda, que hauria pogut donar com a resultat el pagament de milers de milions de dòlars en compensacions, no pot continuar com a querella col·lectiva, de manera que les dones hauran de continuar amb la seva denúncia a títol individual. Això suposa molt menys diners com a indemnització i menys pressió mediàtica per a l’empresa, que és la més gran del món en ingressos.
La decisió de l’alt tribunal, que tindrà repercussió en la política laboral de les grans companyies, ha estat adoptada per unanimitat. D’aquesta manera, el Suprem s’ha alineat amb els arguments de Walmart, l’empresa més gran per nombre d’empleats dels EUA, que ha defensat durant el procés que les seves polítiques prohibeixen explícitament la discriminació i promouen la diversitat en la seva plantilla laboral.
El cas va arrencar el 2001, quan sis treballadores van demandar la companyia per discriminació tant en la seva remuneració com en les seves possibilitats d’ascens per raó de gènere. La dona que va promoure la primera denúncia va ser Betty Dukes, recepcionista en una botiga de Walmart a Pittsburg (Califòrnia), després de constatar que l’empresa l’havia discriminat tant en el sou com en les possibilitats de promocionar per ser dona i negra.
Onze dies després que Dukes presentés la seva querella se li van sumar cinc dones més, i després la demanda es va convertir en un cas de discriminació per gènere a tota la companyia.
El juny del 2001, el jutge federal de San Francisco Martin Jenkins va aprovar agrupar el cas com a querella col·lectiva a “totes les dones empleades a qualsevol botiga de Walmart als Estats Units des del desembre del 1998”, indicant que aquelles dones “han estat o poden haver estat subjecte de les polítiques de remuneració i promocions qüestionades a Walmart”.
Walmart va apel·lar al Tribunal Suprem al·legant que no hi havia lloc per a una demanda col·lectiva per tres raons. En primer lloc, argumenta el tribunal, les dones “tenien diferents feines, en diferents botigues, en estats diferents i sota la supervisió de gerents diferents”.
El segon motiu té a veure amb els sous endarrerits que reclamaven les demandants, i que, segons l’empresa, no està recolzat per la legislació actual sota cap circumstància.
El tercer argument dels advocats de Walmart és que donar curs a la querella d’un grup tan gran violaria els drets de l’empresa sota la Constitució dels Estats Units, i els drets de les empleades que no estiguin involucrades directament en el cas.
Walmart, amb vendes per 400.000 milions de dòlars i guanys de més de 15.000 milions de dòlars l’any passat, té 3.400 locals en 41 regions dels Estats Units, i té més d’un milió d’empleats. La cadena es deia Wall-Mart des de la seva fundació, el 1962, i fins al 2008, en què va passar a dir-se Walmart.
