Comenta Susana Ginesta que el més complicat va ser idear de quina manera acostar-se a la qüestió de la bruixeria. Resulta un tema tan ampli i està present en tants fronts-història, mitologia, imaginari col·lectiu, cultura popular-que és difícil escollir de quina fil llençar. Per fi, Ginesta-assessora i experta en qüestions de gènere-, va decidir afrontar-des de la diferència. Així, Història i històries de bruixes, el taller que imparteix durant aquesta setmana a Llibres d’Alexandria, tracta el concepte de “bruixa” des de l’exclusió.
“Des de molt antic, en diferents àmbits, s’ha anat transmetent la idea que el sexe femení era inferior-comenta Ginesta-. I la diferència s’ha entès sempre com una cosa a témer”.El femení ha estat criticat des de tot tipus de plataformes, tant en l’alta com a la baixa cultura, en els paradigmes religiosos i en la simbologia present en històries i llegendes.
Els trets que puguin subratllar la independència de la dona-com la curiositat, l’afany per saber, l’afirmació sexual-han estat vistos, invariablement, com a perjudicials o pecaminosos, dignes de càstig.”El masclisme-continua Susana Ginesta-va mutant com un virus, canvia per adaptar-se als temps i tenir, d’una forma o altra, subjugada a la dona”.
En el mite, la dona és sovint causa de perdició o perill. La seva única redempció ve de la mà de salvadors masculins: “Aquí tenim a seductores llegendàries, com la maga Circe o la mateixa Maria Magdalena-comenta Ginesta-, que semblen ‘reformar’ quan coneixen a l’home que les fa entrar en raó”.”En general, tot el que s’allunyés del model marià era mal vist-continua l’experta-.
I ja que si no ets verge i mare no ets modèlica, i això és una cosa impossible, ets imperfecta des del principi”.Les possibles amenaces contra l’ordre establert pel sistema patriarcal i religiós van acabar eclosionant en la caça de bruixes: un “holocaust” que va causar la mort d’almenys 50.000 dones-xifra que, tenint en compte la demografia del moment, és aterridora-: “Les acusacions contra les bruixes tenien un fonament real-explica-.
Per exemple, se les acusava de matar nens, i és que moltes d’elles coneixien herbes abortives i eren parteres en una època d’alta taxa de mortalitat infantil”.La connotació de “bruixa” ha acabat incloent un ampli ventall de caràcters: bruixa podia ser des de la vella boja del poble fins a una fervent catòlica com Joana d’Arc; Hipàtia d’Alexandria va rebre el tracte d’una bruixa, i bruixa era l’hechicera Circe.
També hi ha casos com el Hildegarda, que sense la protecció del convent hauria acabat a la pira: tenia visions, afirmava escoltar músiques, era herbolari i científica.”Podem dir que bruixa ha estat tota dona transgressora”, subratlla Susana Ginesta. Era Madame Curie una bruixa? Segons els cànons de determinada època, podria haver-ho estat. Era bruixa Leonor d’Aquitània? Més d’un ho va suggerir.Però, com no interessaven, els models transgressors havien de ser demonitzats, destruïts o invisibilitzats: “No és normal que hàgim començat a saber d’Hipatia, per exemple, a través de la pel · lícula, o que recordem a la gossa Laika i no a Valentina Vladimirovna , la primera dona astronauta “, indica sobre això Susana Ginesta.”En els últims temps, fins i tot sembla de ser bruixa està bé. Però el que està de moda és el look gòtic, no la transgressió que implica-reflexiona Ginesta-.
Qui serien les bruixes contemporànies? Doncs les primeres sufragistes, per exemple, que eren menyspreades, vistes i tractades com dones boges, igual que abans les bruixes. O les actuals feministes “.I ja que som nosaltres mateixos, en condició de transmissors, els qui perpetuem arquetips, el taller acabarà amb una proposta per aprendre a “explicar contes i històries tradicionals des d’una altra perspectiva”.
