El president del Perú, Ollanta Humala, ha considerat avui que les suposades esterilitzacions forçades dutes a terme pel Govern d’Alberto Fujimori (1990-2000), que estan sent investigades de nou per la Fiscalia, “no poden quedar impunes”.
Durant la cerimònia pel Dia Internacional per Eliminar la Violència contra la Dona, Humala ha indicat que les suposades esterilitzacions forçades que el Govern de Fujimori va practicar a 1.500 dones “són una de les formes més salvatges de violentar la dona”.
“No podem permetre que algú decideixi per una dona el seu destí i el destí dels seus fills”, ha dit el cap d’Estat des del districte de Miraflores, situat a la província de Lima (oest), en declaracions recollides pel diari ‘Perú21 ‘.
El mandatari ha subratllat que la responsabilitat per aquests crims ha depurar “en el camp de la justícia”, tot i que ha considerat que les esterilitzacions forçades “no poden quedar impunes”.
Dissabte passat, la Primera Fiscalia supraprovincial Penal de Lima va decidir reobrir el cas de les esterilitzacions forçades, que va ser arxivat fa dos anys, atenent així a la petició de la Comissió Interamericana de Drets Humans (COIDH).
Les primeres indagacions, a càrrec de la fiscal Fanny Escajadillo, assenyalen com a presumptes responsables als exministres de Salut Alejandro Aguinaga i Marí Costa Bauer, així com a altres exalts càrrecs de l’administració ‘fujimorista’.
CONTROL DE NATALITAT
D’acord amb les investigacions judicials, el Govern de Fujimori va implementar un programa de control de natalitat que va consistir en realitzar esterilitzacions forçades a 1.500 dones de les zones alt andines del país.
“A la dècada de 1990 va existir, com a política d’Estat, un programa de planificació familiar, en què es trobaven les esterilitzacions, que havien d’executar sempre que existís el consentiment exprés de la persona afectada, és a dir, havien de ser voluntàries”, ha explicat el Ministeri de Justícia en un comunicat.
“No obstant això, l’Estat peruà està investigant denúncies penals relatives a esterilitzacions que aparentment es van realitzar sense aquest consentiment exprés-los com cal informat”, el que fa pensar que també hi va haver esterilitzacions forçades, ha afegit.
INDULT HUMANITARI
La reobertura del cas podria afectar la decisió de la Comissió de Gràcies Presidencials sobre la sol · licitud d’indult humanitari formulada el passat 10 d’octubre per la família Fujimori pels problemes de salut de l’exdirigent.
El primer ministre del Perú, Juan Jiménez, ja va advertir que “és molt probable que un nou procés judicial pugui generar algun problema, ja que els indults es concedeixen a persones que han estat condemnades”, no a les que encara han de ser jutjades.
A més del cas de les esterilitzacions forçades, està pendent la celebració del judici del cas dels ‘Diaris Chicha’, en què s’acusa Fujimori de lliurar diners públics a una sèrie de diaris perquè li donessin suport en les seves aspiracions polítiques.
Aquesta possibilitat es va obrir el passat 13 de novembre, quan la Cort Suprema de Xile va ampliar l’extradició de Fujimori al Perú. La justícia peruana no podia jutjar per malversació de fons públics si no ho autoritzava l’alt tribunal, ja que Xile va aprovar l’extradició amb la condició que fos jutjat per crims de lesa humanitat.
