Les minories afrodescendents i indígenes s’enfronten alta desigualtat i exhibeixen febles indicadors de desenvolupament
A la regió, l’home guanya 17% més que la dona. Aquesta bretxa ha caigut a un ritme molt lent en els últims anys, reconeix el Banc Interamericà de Desenvolupament
Apesar del creixement econòmic sostingut de finals del segle XX i principis del segle XXI, Amèrica Llatina i el Carib encara s’enfronten alta desigualtat i febles indicadors de benestar per a certs grups poblacionals, com són les dones, els afrodescendents i els indígenes, revela un estudi del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID).
Aquest grup poblacional s’enfronta avui dia importants reptes en els mercats de treball de la regió.
Segons el BID, les disparitats (bretxes) d’ingressos, així com la segregació ocupacional (manca d’oportunitat d’exercir certs treballs) i la segregació jeràrquica (manca d’oportunitat d’ascendir a posicions de comandament) són acceptats com la norma en els mercats laborals de la regió.
Per als diversos grups indígenes i afrodescendents, sobretot, la situació ha estat menys favorable.
Les estadístiques del BID revelen que en aquests grups ètnics hi ha major incidència de pobresa i menors ingressos, que es reflecteixen en problemes com accés restringit als serveis públics (l’educació és la més important), pitjors condicions de salut, manca de representació política, discriminació i segregació laboral.
Una de les troballes més recurrents és que la dona indígena pari que està en les pitjors condicions als mercats laborals.
Malgrat l’increment en els ingressos i la taxa de participació laboral de les dones, les indígenes encara romanen a l’extrem inferior de la distribució dels ingressos i mostren els nivells més alts de pobresa i exclusió social. Més encara, es confinen en la seva majoria a ocupacions de treballadores domèstiques, amb baixos ingressos i un panorama ombrívol de progrés laboral.
En comparar homes i dones de la mateixa edat i del mateix nivell educatiu, l’estudi assenyala que els homes guanyen 17% més, tot i que la bretxa salarial ha caient a la regió en els últims anys, encara que a un ritme encara lent.
L’estudi “Nou segle, velles disparitats” es va presentar a la Conferència poder, una trobada d’alt nivell que va tenir lloc a Lima (Perú). Experts com la secretària executiva de l’ONU Dones, Michelle Bachelet, i la secretària d’Estat dels Estats Units, Hillary Clinton, van explorar estratègies per assolir equitat de gènere en el mercat laboral.
Hugo NOPO, especialista en educació del BID i autor de l’estudi, va dir que la participació de les dones en el món del treball ha avançat en les últimes dècades, però la bretxa salarial entre gèneres continua.
Va afegir que el procés per tancar aquestes diferències ha estat molt lent perquè els estereotips i les percepcions errades dels rols d’homes i dones han distorsionat les interaccions, no només en els llocs de treball, sinó també a les llars.
Va dir que aquests estereotips, que apareixen d’hora en el sexe femení i en la primera infància, funcionen com elements descoratjadors per les dones, el que limita les seves possibilitats d’accés a carreres amb millors futurs en el mercat laboral.
Amb base en les dades que van llançar les enquestes de llars, l’estudi, que abasta el període de 1992 a 2007, determina que les dones només ocupen el 33% de les professions millor pagades a la regió, com l’arquitectura, l’advocacia i la enginyeria.
En aquestes professions, la bretxa salarial entre homes i dones és molt més pronunciada, arribant de mitjana 58%.
(…)
Font: HOY
