Fins al novembre, quan se celebrin eleccions legislatives i locals als Estats Units, no es podran dictaminar els triomfs o derrotes del Partit Demòcrata i del Republicà, però dimarts, en les primàries celebrades en una dotzena d’estats, hi va haver un clar triomfador: el gènere femení.
En un país amb tan sols sis governadores, 16 senadores i 74 representants a la Cambra baixa, les victòries de quatre dones es van convertir en notícia.
A la vegada, cadascun d’aquests triomfs alimenta el debat sobre la situació de l’establishment en els dos partits i la influència del Tea Party, i permet augurar una accentuada lluita entre conservadors i progressistes.
En el Partit Demòcrata, l’ala més a l’esquerra, aliada amb els sindicats, havia decidit plantar cara a Arkansas a la senadora Blanche Lincoln per considerar-la excessivament centrista, llançant el seu suport (i la quantitat de 10 milions de dòlars) en la candidatura de la seva rival. Però ni aquest suport ni aquests diners van aconseguir acabar amb Lincoln, que, gràcies a la implicació de l’ex-president Bill Clinton en la seva campanya, es va acabar imposant en la seva primària.
A Nevada, mentrestant, el moviment conservador del Tea Party va aconseguir el seu triomf més important gràcies a Sharron Angle, que va obtenir la nominació republicana al Senat. Pot ser una victòria de doble cara, ja que l’extremat conservadorisme d’Angle (que proposa acabar amb el sistema de seguretat social i amb el Departament d’Educació) pot ajudar Harry Reid, líder de la majoria demòcrata al Senat, a guanyar per contraposició part del suport que ha perdut davant els ciutadans.
A Califòrnia, Carly Fiorina i Meg Whitman es van apoderar de les candidatures republicanes al Senat i el Govern estatal, respectivament. Va ser el triomf de dues dones que han arribat molt amunt en el sector privat. Fiorina, fins a la direcció de Hewlett Packard, Whitman, fins a la d’eBay. I les seves victòries donen moltes opcions al Partit Republicà.
El problema és que totes dues, i especialment Fiorina, defensen idees potser massa conservadores per a un estat de tendència progressista o, pel cap baix, moderat, i molt divers tant ètnicament com socioeconòmicament.
En el cas de Whitman (que de moment ja ha posat 70 milions de dòlars de la seva butxaca en la campanya) la seva experiència com a empresària es considera un important actiu per guanyar vots en un estat castigat pels problemes pressupostaris i amb el tercer índex d’atur més alt del país, però els seus llaços amb el món de Wall Street (va arribar a estar al consell de direcció de Goldman Sachs) també li poden passar factura.
