“A partir d’ara em sentiré més còmoda quan em vagi de compres a una botiga de llenceria”, ha dit Rim a l’Ali, de 26 anys. A l’Ali va comentar la decisió del ministre de treball saudita, Adel Faqih, anunciada el passat diumenge, de substituir en el termini d’un any als venedors homes per dones en els comerços de productes femenins com llenceria i cosmètics.
Aquesta jove va assegurar que esperava aquesta mesura des de fa molt temps. “És molt vergonyós que el venedor mostri la roba interior que vull comprar davant dels altres quan vaig a la caixa de la botiga per pagar”, va explicar A l’Ali.
Per a altres saudites com Salma K., el problema ha vingut sempre en el temut moment de fer una pregunta al venedor sobre la roba interior que buscava. “És molt difícil parlar amb un venedor sobre una cosa tan personal com aquesta. Em sento més bé si pregunto a una dona com jo, sobretot perquè en tots els països del món són noies que venen productes femenins”, va comentar Salma.
Per al Ministeri de Treball saudita no ha estat fàcil permetre el treball de dones en aquest sector, en un país conservador que aplica una versió estricta i rigorista de l’islam, el wahhabisme. El Govern s’ha enfrontat a fetua (decrets musulmans) de clergues saudites, alguns dels quals van arribar a prohibir totalment el treball de la dona en les vendes i altres ho van proscriure si entre els clients hi havia homes.
Per respectar el codi social del país, que prohibeix a les dones barrejar-se amb homes, el ministre de Treball va anunciar en roda de premsa una sèrie de regulacions per l’ocupació femenina a les botigues de productes per a elles. Segons aquestes normes, el propietari de la botiga l’ha de tapar totalment de la vista del públic si és només per dones, i prohibir l’entrada d’homes.
En els comerços que tenen una secció per a dones i una altra per a homes, es prohibeix a les venedores barrejar-se amb els seus companys masculins. A més, les dependentes hauran de cobrir els cabells amb el típic vel saudita i tot el cos amb una “abaia”, una túnica llarga i ampla, que no ha de ser transparent.
Tot i que les saudites han donat la benvinguda a la nova mesura, encara trobaran un entorn hostil i poc inclinat entre els seus futurs empleadors. Zuheir Meki, propietari d’una cadena d’establiments, considera que és molt difícil trobar joves saudites que estiguin preparades per treballar en aquest àmbit.
“Les noies que volen treballar en una cosa així no estan totalment capacitades, necessiten entrenament i capacitació. Dubto que la dona saudita accepti treballar en una professió com aquesta”, va estimar el comerciant.
Així mateix, ha opinat que el que complica encara més la situació és que la decisió obliga a les botigues a recórrer només a noies saudites com venedores, ja que no permet emprar a dones d’altres països àrabs o d’Àsia.
Ahmed Bahnasi, cap de vendes d’una fàbrica de roba, també va mostrar la seva forta disconformitat amb la resolució. “Abans ja vaig recórrer a dones per treballar a la meva empresa i, lamentablement, no va ser una experiència reeixida, perquè s’absentaven molt, demanaven contínuament baixes mèdiques, o deixaven el treball sense previ avís”, ha indicat Bahnasi.
El directiu tem un altre problema quan comenci l’aplicació de la mesura: “Com puc avaluar el treball d’una venedora, o vigilar el tracte que té amb els clients, si m’està prohibit entrar a la botiga?”. Malgrat el fort descontentament i oposició a la resolució, el Ministeri de Treball saudita insisteix amb l’argument que la mesura suposarà la creació de més de 5.000 llocs laborals per a les dones saudites.
A més, al Govern destaquen que es reduirà la suma de les remeses que els venedors estrangers, fins ara els més habituals en treballs com el de dependent, envien als seus països d’origen. Un altre avantatge addicional, tanquen des de Treball, suposa el fet que les dones podran comprar amb confiança, i els seus esposos ja no hauran de témer que la seva dona compri la seva roba íntima a un total desconegut.
