Als seus 60 anys, Park Geun-hye ha fet història en convertir-se en la primera dona que arriba a la presidència de Corea del Sud. Amb gairebé la totalitat dels vots escrutats, la Comissió Electoral Nacional va atorgar a Park el 51,6% dels sufragis, enfront del 48% del seu rival, el progressista Moon Jae-in. Això suposa més d’un milió de paperetes de diferència entre tots dos, el que va superar els sondejos a peu d’urna, segons l’agència Yonhap.
Filla del dictador Park Chung-hee, l’ara presidenta electa va demanar perdó durant la campanya electoral pels abusos i les violacions als drets humans comeses durant el Govern del seu pare, que va accedir al poder el 1961 per un cop d’Estat i es va mantenir al capdavant de Corea del Sud fins que va ser assassinat, el 1979. Precisament, el líder progressista derrotat, que és advocat defensor de drets humans, va ser empresonat durant la dictadura, en la qual la presidenta electa va exercir com a primera dama després que la seva mare morís en un atemptat fallit contra el seu pare.
“Vaig prometre convertir-me en la presidenta de la gent comuna i el compliré”, va dir emocionada Park Geun-hye en reconèixer la seva victòria davant els simpatitzants congregats a la seu del seu partit, el Saenuri (Nova Frontera). “Aquesta és una victòria aconseguida per l’esperança del poble a superar la crisi i rellançar l’economia”, va declarar.
S’espera que la presidenta electa propugni una política orientada al creixement. Malgrat el anomenat “miracle econòmic coreà”, que ha convertit el país en la quarta economia d’Àsia, la crisi global ha afectat l’economia sud-coreana, molt orientada cap a l’exportació. En el que portem d’any, el producte interior brut només va augmentar un 2%, després de més d’una dècada (des de la crisi asiàtica de 1997) d’increments superiors al 5%.
Park Geun-hye es va comprometre durant la campanya electoral a lluitar per un entorn empresarial més just ia defensar les petites i mitjanes empreses davant els grans conglomerats, coneguts com chaebol (Samsung, Hyundai, etc), així com a frenar el deteriorament de la classe mitjana. També es va fer ressò de la preocupació dels joves per la manca de llocs de treball qualificats
(…)