La meitat de les dones maltractades pateix depressió i ansietat, segons es desprèn d’una investigació realitzada en un centre de salut de Badalona sobre una mostra de 290 pacients i presentada durant el 31 Congrés de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (SemFYC) , que s’està celebrant a Saragossa.
“Anar amb freqüència a la consulta per somatitzacions i malestar psicològic és un dels signes d’alerta que el metge ha de tenir en compte a l’hora de detectar un possible cas de violència de gènere”, indica la metgessa de família i experta de semFYC en violència domèstica, Carmen Fernández.
Cada dia es produeixen un milió de consultes en els centres de salut espanyols. El 60 per cent d’aquestes consultes les fan dones i un percentatge significatiu d’elles, unes 60.000 poden estar passant per aquesta situació, encara que no ho s’esmentin de manera expressa davant del metge. “Això significa que els metges de família hem d’aprofitar la consulta per altres patologies per preguntar per la possibilitat de maltractament”, assegura Fernández.
Els problemes de salut afegits al maltractament condicionen una pitjor qualitat de vida per a la pacient. Per això, Fernández creu que “cal conèixer els factors de risc, situacions de major vulnerabilitat i indicadors de sospita de maltractament i, en aquest sentit, la formació és clau. A part, és clar, cal tenir la sensibilitat adequada per entendre que aquest problema ens afecta com a professionals sanitaris”.
No obstant això, i encara que totes les comunitats autònomes “estan realitzant un esforç” en aquesta direcció, encara queda “molt per fer”. “En algunes com Cantàbria, en què els programes de formació es van iniciar abans i a més al no ser molt gran van arribar a la quasi totalitat dels professionals, s’ha pogut mesurar aquest impacte en la pràctica comprovant un increment notable de la detecció i un avenç en el diagnòstic”, concreta.
En general, els metges de família recomanen seguir una sèrie de pautes per realitzar l’entrevista clínica a una dona davant d’una sospita de maltractament: citar la dona sola (assegurar confidencialitat), utilitzar el temps necessari, observar les actituds i l’estat emocional de la pacient (llenguatge verbal i no verbal), facilitar l’expressió de sentiments i mantenir una actitud d’escolta activa.
A més, és important fer-li sentir que no és culpable de la violència soferta, expressar clarament que la violència mai està justificada, abordar directament el tema de la violència (preguntes que facilitin les respostes). També s’ha de prendre seriosament a la dona, sense emetre judicis, alertar sobre els riscos que corre, ajudar-la a prendre decisions i, en última instància respectar la seva decisió. A més, la descripció detallada de tots aquests fets s’ha d’incloure en la història clínica de la pacient.
