Ara fa cinc anys que la Nani Navarro va anar a viure a Varsòvia, Polònia. Allà treballa al capdavant d’una immobiliària i dedica, també, gran part del seu temps a la pintura.
A www.naninavarro.com podem tenir més informació de la badalonina, llegir el seu bloc, comprovar per què en uns mesos els seus quadres es podran veure a Brussel·les o saber per què vol sortir a la Viquipèdia.
Un esperit inquiet que ha estudiat música, que viatja i cerca la bellesa i la plasma no només en les seves imatges, sinó també en les seves paraules.
Mirant la teva pàgina web, Nani, penso que ets una persona molt activa, que no s’amaga del que pensa i que sap arriscar-se. Mai no tens por?
La il·lusió supera la por quan inverteixo en les coses que hi crec. Evidentment poden sortir malament, però sempre he pensat que més val equivocar-se fent que no pas deixar de fer.
Actualment vius a Varsòvia, per què et vas establir en aquesta ciutat?
Una empresa de Madrid em va contractar per dirigir una immobiliària a Varsòvia i portar l’expansió internacional pels països de l’Est.
Crec, però, que has viatjat molt…
Degut als meus estudis de Filologia Eslava vaig poder gaudir de dues beques per estudiar a l’estranger (Rússia i Polònia). Això em va obrir al món i em va motivar a continuar descobrint altres cultures i realitats.
En l’art, dius, ets autodidacta. D’on neix aquesta passió per la pintura?
Una amiga meva pintava aquarel·les i en les coses que ella feia hi trobava molta bellesa. Això em va despertar quelcom que em va dur a l’expressió de les arts plàstiques.
Mirant el teu portfoli em sobten les històries d’amor que crees amb les cadiretes. Parla’m d’aquest cercle amorós d’en Marc.
L’objectiu d’en Marc és ser feliç sent fidel als seus sentiments, malgrat que això li suposi poc enteniment per part del seu entorn. Poc l’importen els convencionalismes socials quan es tracta de viure l’amor i les relacions. Cerca la coherència amb si mateix experimentant i explorant nous camins que no sempre son ben acceptats per la gent que l’envolta.
I per què aquest element, la cadira?
És un element què, per la seva forma estètica, plasma tot allò que vull representar.
Tot i que l’art no ocupa la teva vida al 100%, ja has fet moltes exposicions i ara a l’Octubre podrem veure els teus quadres a Brussel·les, tot un luxe, oi?
Si, em fa molta il.lusió perquè L’Amour Fou és un espai encisador i per primer cop s’exposaran els quadres originals de la I i II part de l’Amor entre Cadiretes, alhora que es projectarà el tercer capítol.
La teva passió per la imatge s’extrapola dels quadres i es fa patent també a la fotografia. A quina disciplina et sents més còmoda?
En la pintura, ja que puc ser més flexible i creativa. A la fotografia hi ha molts factors externs que no sempre pots controlar i això em causa certa inseguretat.
I com es combina la passió per l’art amb la direcció d’una immobiliària a Varsòvia. No ha de ser gens fàcil treure temps per tot…
Quan vius expatriat no tens tantes responsabilitats familiars i/o socials, i el cert és que tinc molt de temps per a mi.
Podem seguir els teus pensaments i les teves aventures a través del teu bloc. Hi ha una entrada que m’ha cridat molt l’atenció, la de l’incident amb les flors al restaurant on exposaves, què va passar?
La decoració floral els hi recordava als temps de la invasió soviètica i m’ho van fer treure. El record de l’època comunista encara és molt viu i, en certa manera, dolorós.
Anar amb peus de plom en aquest sentit pot condicionar i coartar la llibertat d’un artista, no?
Totalment, però quan la memòria històrica és encara recent i les ferides no estan prou cicatritzades, crec que l’artista ha de cedir i reinventar-se.
Quin és el teu racó favorit de Varsòvia?
La part del riu, que és tan lletja com la resta, però com a mínim té aigua i em fa sentir que estic en una ciutat millor.
I de Badalona?
El meu carrer.
Per acabar, dues preguntes ràpides: Has estudiat filologia eslava, música (piano i violí), ets pintora, fotògrafa, badalonina, viatgera, apassionada… però per sobre de tot ets…
Una persona feliç.
Un moment de felicitat per tu és…
Quan estic amb la meva germana, una constant referent a la meva vida.
