Les tigresses no consumeixen alcohol, no fumen i no surten de festa. Però pugen a escenaris i canten rap desafiant el poder masculí, que inclou les crides al boicot, els insults, els gestos discriminatoris, i, per descomptat, la gelosia. No és fàcil conquistar seguidors en una societat profundament masclista i conservadora, tot i que res a veure amb la d’Aràbia Saudita on les noies fins i tot tenen prohibit aparèixer en una portada d’un disc o actuar en públic.
La banda de les tigresses marroquines, així es fa dir, està composta per musulmanes de les que abracen la religió de Mahoma i es mou amb tota llibertat en un país on la llei, en aquest cas, no interfereix en les seves actuacions, ni en els seus assajos o en qualsevol mena de manifestació pública. No obstant, troben altres classes de pressions que provenen del carrer, de la família i del seu propi públic.
«A vegades ens diuen que el rap està fet per a homes», comenta Ioushra Oukaf, àlies Sultana, i pionera en el rap femení. Arriba puntual a la cita en un bar occidental del centre de la ciutat cosmopolita de Casablanca, l’acompanya una altra component del grup, Mariam, i la parella d’aquesta. «L’únic noi que ens recolza, la resta ens detesta», riu Sultana
Aquesta jove de Casablanca acaba de complir els 24 anys, rapeja des que va arribar als catorze, però les lletres de contingut feminista que escriu per als seus concerts són molt recents, des que un saudita la va agredir mentre treballava com a hostessa per a la companyia de vol Royal Air Maroc. Li va clavar una plantofada al cul. Ella no es va poder contenir i li va respondre abocant-li una tassa de cafè al cap. «¡Va ser a partir d’aquest accident que faig cançons pel respecte de la dona. No som un objecte sexual!», manifesta enèrgica, ja a l’atur.
La companya de grup, Mariam, somriu i assenteix amb el cap. Només té 22 anys i estudia la llengua espanyola: «Som les noves generacions de demà, hem de construir el futur». Les dues raperes van guarnides amb pantalons amples i dessuadores de xandall americanes. El pírcing marca la moda, i les trenes postisses, un estil personal. Cap porta el vel islàmic. «¿Però el grup no és un trio? ¿on és la tercera?» pregunto. «No ha pogut venir», assenyalen a la vegada. La seva mare considerava que era massa tard per a entrevistes i no està ben vist que una dona a aquestes hores, a les deu de la nit, surti de casa.
Gairebé d’amagat la jove va als assajos per evitar les reprimendes de la mare que li està a sobre amb el «què diran» i el «què pensaran» menys quan torna a casa amb diners. «Se sent avergonyida que s’exhibeixi davant dels homes», lamenta Salimata, de verb fàcil, per això encaixa molt bé en el lloc que li han assignat com a portaveu del grup i productora. «Miro de vendre’ns, de proposar concerts per tot arreu», diu destil·lant coratge, i força.
Amb el temps estan veient que el rap no els dóna per viure sobradament, però les manté lluny de la dependència d’un home, del matrimoni arreglat, de l’estar condemnades a una llar i procrear. «I encara que vulgui tenir un fill ¿Per què no hauria de cantar i criar el meu bebè?» pregunta apartant-se del discurs masclista marroquí que no promou la incorporació de la dona al treball, ni de bon tros a l’emancipació.
Per altres rols de la dona que no es limitin a la família, sinó que s’estengui a altres plans de la vida política o laboral, combaten aquestes raperes, que somien quedar-se al Marroc i ajudar a un «canvi de mentalitat», sobretot dels organitzadors que amb prou feines se’n recorden d’elles.
«Cantem en favor de la dona magribina en públics majoritàriament masculins, i molesta», diu Salimata. La seva mare és cool –modernaSEnD i l’empeny a seguir .
Un dels únics grans avanços d’aquest país ha estat l’aprovació del codi de la família, és a dir, el codi que suposadament garanteix a la dona més drets, tot i que encara no s’ha consolidat. «La justícia és encara perversa», afegeix Mariam, tímida excepte quan surt a l’escenari. Canten en l’àrab dialectal, el dariya, perquè el missatge arribi amb tota claredat. No li va quedar tan clar a Katrina, la quarta component de les tigresses fins fa un any. Es va enamorar d’un jove aparentment modern que després la va obligar a retirar-se del rap i de l’escenari. Ella es va posar el vel, ell es va deixar la barba i la mesquita va substituir els concerts.
