Tradicionalment, l’estiu és un breu parèntesi que convida a canviar la rutina i permet que els hàbits i costums es relaxin una mica. Tot i així, la vida segueix, tant pels i les que fan vacances com per aquells/es que no en poden fer, i en mig d’aquesta certa calma estival no podem evitar el degoteig de notícies preocupants sobre l’actual context econòmic. La veritat és que la informació que ens arriba ara mateix no permet massa relaxació i manté l’horitzó d’incertesa. Des de fa temps es demana confiança en el futur, però ni la ciutadania ni les administracions veuen les coses clares. Només cal veure com els nous consistoris sorgits de les passades eleccions municipals s’afanyen a reorientar els seus pressupostos cara el 2012.
Així les coses, tothom afirma que prioritzarà l’atenció a les persones, però a l’hora de la veritat això estarà condicionat inevitablement per l’actual situació econòmica i la disponibilitat de recursos. Fins ara alguns només han fixat la lupa en la reorientació del nou govern de la Generalitat, però la realitat és que als governs locals fa temps que s’ha de treballar sota paràmetres d’austeritat i prioritzant serveis. Sens dubte, un dels reptes que tindrem les administracions comarcals i locals d’ara en endavant serà mantenir els diferents serveis que oferim però amb menys pressupost. I en aquest punt em preocupa el rumb de les polítiques de dones.
Des del Consell Comarcal del Maresme hem treballat el darrer mandat en un Pla de Política de Dones d’àmbit comarcal per marcar unes línies clares d’actuació, però sóc conscient de la dificultat afegida que en aquest moment trobarem a l’hora d’implementar les accions que es van prioritzar. Des de l’ICD s’ha fet un veritable esforç per no retallar els recursos que actualment són necessaris pel Servei Integral d’Atenció a la Dona (SIAD), i s’han prioritzat certament els àmbits de la lluita contra la violència de gènere, entre d’altres, però em preocupa la manera de dur a terme les principals accions del pla de política de dones als diferents municipis. Per exemple, la posada em marxa de plans d’igualtat, perquè les dones encara cobren menys pel mateix treball i ocupen llocs de menys responsabilitat a les empreses i l’administració, o per exemple, la distribució del temps dedicat a la llar, una doble jornada que repercuteix negativament en la salut de la dona i en la possibilitat de promoció a la feina, o la formació laboral, perquè les dones encara disposen de menys formació per accedir al mercat laboral.
Totes aquestes desigualtats són les que s’intenten pal•liar amb polítiques actives recollides en els plans de polítiques d’igualtat que no podem ara deixar de banda amb l’excusa de les dificultats econòmiques, perquè si no es fa un autèntic esforç per impulsar i promoure aquestes accions les dones continuarem sent les principals víctimes de la crisi.
Cal considerar que a la crisi econòmica actual es suma la pràctica absència d’estructures a nivell local. La majoria de municipis no disposen d’una regidoria de la dona potent dotada de prou recursos per descarregar de responsabilitats afegides els i les ja de per sí carregats professionals de l’àrea de benestar social que, – desbordats/des amb allò més immediat i urgent -, sovint acaben pensant que potser ja n’hi ha prou de batalles. Aquesta manca permanent de recursos específics complica certament la posada en marxa d’unes línies de treball que tenen precisament en l’actuació conjunta entre administració comarcal i local una estratègia fonamental per avançar en l’assoliment del l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les dones, i contribuir en l’eradicació de qualsevol tipus de discriminació vers les dones.
En l’actual context haurem de fer una seriosa reflexió sobre quina societat volem tenir realment, i sobretot una reflexió sobre la veritable importància que estem disposats a donar a les polítiques de dones per mantenir aquelles accions que ens facin avançar en la igualtat real entre homes i dones. Parlo d’una reflexió seriosa i sincera, no pas des de la consigna política o la visió esbiaixada. Crec sincerament que és en aquests moments quan podem marcar la diferència. Tenim l’oportunitat de demostrar que les polítiques de dones en realitat esdevenen un benefici per a tota la ciutadania i que són un motor de canvi de les condicions de vida. Ara és el moment de trencar els tòpics habituals, de prendre decisions que col•loquin d’una vegada a l’agenda local les polítiques de dones com l’autèntic agent de transformació de la societat que representem. En cas contrari, ens trobarem amb la paradoxa de que, tot i disposar d’un pla comarcal per avançar en la igualtat a la nostra comarca, aquest avenç quedarà estancat a l’espera de temps millors.
