L’any 2009 va publicar la novel•la, ‘En tierra de dioses’, que el mes de febrer passat es va publicar també en versió butxaca. La seva segona obra és un dels títols que han aparegut avui a les prestatgeries de les llibreries, durant la celebració del dia de Sant Jordi.
La jove empresària ha realitzat, a més, un web digital de cuina ‘cocineando.com’ i combina aquesta feina amb la preparació de la seva tercera novel•la.
Per què començar amb la faceta d’escriptora de contes infantils?
Des que vaig estudiar Periodisme que m’atreia el món de la comunicació i de l’educació. De vegades se’m va fer complicat, perquè a nivell de mitjans xocaven el concepte que jo tenia de la infància des del que jo volia treballar -que és el de la persona intel•ligent que es troba en fase de desenvolupament- i el concepte dels mitjans, que quan parles de televisió educativa s’espanten, i fins i tot tracten les criatures de ‘tontes’. Els contes van sorgir com a una mena de producte derivat que la productora d’audiovisuals em va proposar. De fer novel•la ja en pensava fa uns deu anys enrere, però no era el meu repte més imminent, però no sé ben bé com, vaig començar a escriure. Un cop comences a publicar es transforma en un repte i et planteges la capacitat de seguir fent novel•la.
Al 2007 se’t publica una recopilació de relats sobre els hàbits alimentaris. Explica’ns una mica la relació que hi té amb el conte infantil i la novel•la, finalment.
Jo acabava de fer una col•lecció de contes dirigida a nens i nenes sobre aquest tema. Arrel d’això, d’una banda, i que hi ha un moment en què com a persona decideixes canviar els teus costums alimentaris, vaig decidir que potser sí que estaria bé fer una mena de tractament per a adults des d’un punt de vista d’humor combinat amb reflexions, perquè està més que assegurat que les dietes miraculoses no funcionen. La gent fa dieta, s’esforça, es cansa, i després torna a recuperar el pes anterior. El canvi en els hàbits passa pel cervell, per ser conscients no només des d’un mateix sinó a partir de la pressió dels missatges que rebem de la societat. L’alimentació es deixa de veure com un procés natural i es ven com un producte de consum. Actualment es comença a incloure una mica el vessant emocional en l’alimentació, però costa força. No pots estar pensant sempre des del sacrifici d’una dieta rígida perquè la força de voluntat durarà dos dies. En aquest aspecte no es tracta de prescindir sinó d’equilibrar.
‘En tierra de dioses’ què et va aportar professionalment?
Va suposar un canvi radical en la meva vida, perquè comences a plantejar-te que pots escriure. A banda, al tractar-se d’una novel•la històrica estava molt enganxada en la recreació del moment que treballava: justament l’arribada dels castellans a Mèxic des d’un punt de vista de contrast, tenint en compte la visió del què passava allà abans de l’arribada dels castellans i el xoc cultural que va suposar i el que alhora estava passant aquí a Barcelona. Dos moments històrics molt marcats tot i que no generin lligams. Però sobretot el que em va aportar va ser pensar: ara podré fer una altra novel•la des d’un angle totalment diferent?. La segona publicació no deixa de tenir un lligam temporal històric amb la primera, però la temàtica marxa un tant del contingut, en què els personatges eren majoritàriament masculins. Amb ‘La sacerdotisa de la luna’ volia establir un personatge femení fort. Així com en la primera obra el propi fet històric marcava el ritme de la novel•la, en aquesta el marca la història del propi personatge.
Parla’ns de la protagonista…
L’Ameyali és una sacerdotessa asteca que es queda sense feina en el moment en què arriben els castellans. Ella viu la caiguda de Tenochtitlán directament, el punt de partida del llibre. No és diferent de la resta de la societat perquè, o es troba sota la tutela dels Deus o sota la del pare o marit pel fet de ser dona. Tot i que els castellans van destruir la ciutat, la fe del poble no va quedar destruïda, i això em va interessar molt plasmar-ho des de la perspectiva d’una dona. La seva maniobrabilitat a l’hora de posicionar-se en la nova societat que en resulta segueix condicionada pels homes, però aquest motiu no li resta inquietuds a la protagonista, una dona de fe que ha de buscar el camí propi en una societat canviant.
Penses que poden triomfar aquests tipus de publicacions, tenint en compte que encara estem sotmeses a un món majoritàriament patriarcal?
La lectura del llibre té el mateix reclam pel lector femení que el masculí. Suposo que la diferència rau en el fet que les dones es poden sentir identificades en el personatge, perquè se segueixen aixecant barreres a l’hora de prendre decisions pròpies tot i havent passat segles des de llavors. Cal tenir en compte que en el món editorial llegeixen i compren més llibres les dones…
Tot i que la majoria dels premis literaris se’ls enduen els homes…
Sí, però cada premi té les seves proves polítiques. Al final, crec que cadascú escriu sobre les seves inquietuds, les deixa reflectides, i el millor premi literari és que el llibre arribi a la gent. I potser fins i tot no és tant la quantitat com la qualitat. En el meu cas, per exemple, el que intento és que el i la lectora passi un moment entretingut mentre s’endinsa en el text.
Queda molt en el tinter, encara?
L’objectiu és que aquesta segona obra funcioni prou bé i seguir escrivint la tercera. Jo em plantejo les coses molt a poc a poc. El fet que el llibre es mantingui a les llibreries i es vagi llegint ja diu molt. Després, el propi clima dirà. No hem d’obviar el moment actual en què ens trobem, però se segueixen comprant llibres.
Quina és la teva opinió sobre aquesta crisi que sembla que ens escanya, i la seva relació amb les dones?
Estem en el moment on estem i sempre dic que els episodis històrics cal tenir-los en compte com a lliçons de futur i com a formes d’entendre el present. El tema de la crisi però, cal tractar-lo des del moment actual. No val la pena anar enrere i pensar, per exemple, què hagués passat si haguéssim governat les dones. Ara és el moment d’actuar. Sí que és cert, no obstant, que les dones tenim fortes capacitats de lideratge i que probablement un altre futur ens depararia si tinguéssim una participació més directa amb les decisions. Aquesta és una missiva que hem de conquerir, hem d’entrar en dinàmiques que facin que la gent pugui apreciar-ne resultats, ja no només des d’una posició feminista sinó des d’una posició social més transversal. S’haurien de saber integrar els valors femenins en una societat més oberta perquè generaria una societat amb uns valors més rics.
El llenguatge, creus que hauria de ser inclusiu sempre?
El llenguatge és un reflex de les formes. S’ha format a través de les societats masclistes i així ho reflecteixen les llengües. Caldria treballar des dels valors perquè la inclusió sorgís de manera espontània.
Els nous canvis polítics i la seva relació amb la igualtat de gènere. Anem enrere?
I el que s’hi seguirà anant!… Des del moment en què en els cartipassos públics Dona es mescla amb Família ja es demostra no només discriminació cap a nosaltres, sinó cap a les famílies monoparentals, per posar un cas, en les quals només hi ha un home. Estem patint una involució sobre el que fins ara s’havia aconseguit en tots els aspectes. A nivell de la igualtat en el treball també estem passant per un moment de regressió. És increïble.
Et consideres una dona emprenedora?
Totalment. Des del principi de la meva carrera em vaig plantejar l’autoocupació com a mitjà de subsistència. Quan tens clares unes idees i no trobes el lloc per a desenvolupar-les has de crear la teva pròpia empresa. I en un moment de crisi com l’actual emprendre és el més factible. A banda, les dones quan ens posem a fer-ho mesurem molt aquestes capacitats de lideratge de les què parlàvem abans, que ens són innates. Si tenim en compte la nostra història, la dels petits comerços i els mercats, veurem que al darrera sempre hi ha hagut dones emprenedores.
