Rubí i Viladecans són els municipis catalans on es registren més casaments, segons les dades de nupcialitat de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) referents al 2008. La taxa mitjana, a Catalunya, per cada mil habitants és de 4,2 casaments, i en aquests municipis és de 5,5 i 5,2 respectivament. L’estudi també destaca el retrocés dels casaments religiosos.
Els catalans continuen casant-se però cada vegada més defugen la celebració tradicional a l’Església. Si fa set anys sis de cada deu cònjuges triaven l’Església per casar-se, actualment només en són tres de cada deu. Ho dóna a conèixer el darrer estudi estadístic que ha publicat l’Idescat que mesura la tendència de nupcialitat, el tipus, l’edat dels contraents i els territoris on les parelles escullen aquest tipus d’unió i continuar amb la seva vida en comú.
La comarca de la Val d’Aran i el Solsonès són, amb diferència, amb una taxa de 5,1, les dues que tenen més casaments per cada 1.000 habitants, però cap comarca ni municipi de més de 50.000 habitants arriba a les proporcions que tenen, per exemple, Rubí i Viladecans. Aquestes arriben a unes taxes de 5,5 o 5,2 respectivament, les més altes del país. Per darrere d’aquests municipis hi ha Manresa, Castelldefels, Lleida, Tarragona i Terrassa, que continuen superant la mitjana de Catalunya. A la cua d’aquesta estadística, hi ha municipis com Esplugues de Llobregat, amb un 2,4, i l’Hospitalet de Llobregat, amb un 3.
En total, l’any 2008 es van registrar un total de 30.400 casaments a Catalunya dels quals només 8.824 van ser catòlics, la qual cosa situa aquesta opció en un 29,9% de les núpcies que es van fer. La dada confirma la caiguda lliure que experimenta aquesta tria des de fa set anys, quan els casaments a l’Església superaven el 60% dels casos.
Pel que fa a casaments, Catalunya se situa a nivells semblants en relació amb la resta de l’Estat espanyol, amb un 4,3 però per sota de la mitjana europea, un 4,9%. Pel que fa a les edats dels contraents, l’estudi certifica que l’edat mitjana de l’home que es casa és de 34,5 anys, i la de la dona, de 32,6, i que la diferència mitjana entre els dos membres de la parella és de 2 anys. La comparativa d’edat mostra com cada any augmenta més l’edat de les parelles que decideixen casar-se. Si els matrimonis catòlics van ser del 29,9% i els matrimonis civils del 69,2%, els matrimonis amb altres tipus de celebracions són poc significatius, un 0,6% del total (162 matrimonis).
Una de les tendències que no canvien al llarg dels darrers anys és l’elecció dels mesos per fer la celebració. Els mesos de setembre i juny són els més escollits per fer els casaments, segurament per enllaçar els dies de festa amb les vacances laborals. Els mesos menys triats són el gener i febrer. Catalunya supera la mitjana del global de tot l’Estat espanyol en les unions homosexuals. L’estudi recull que durant el 2008 es van fer 895 casaments, un 2,9% del total en relació amb la resta de l’Estat, la proporció va ser d’un 1,8% del total. El nombre d’unions de parelles del mateix sexe a Catalunya supera la de Bèlgica, amb un 2,5%.
