“Una mamografia? Esperi a cumplir els 50”. És la resposta que qualsevol dona reb del seu ginecòleg quan li sol•licita una primera revisió de mames. A Catalunya, la població diana del programa de detecció precoç del càncer de mama, primera causa de mort per aquesta enfermetat entre la població femenina, són les dones de edats compreses entre els 50 i 69 anys. Las que no es troben en aquesta franja no tenen altre alternativa que pagar-se de la seva butxaca la prova si volen tenir la seguetat de que no hi ha cap problema.
El debat sobre la edat d’ inici dels controls en càncer de mama a la xarxa sanitaria pública s’ ha reactivat en aquests últims mesos. La Generalitat estudia rebaixar el llistó de edat per la primera mamografía als 45 anys. Aisí ho va afirmar la doctora Cristina Martínez, responsable d’ Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Barcelona ciutat. La experta va rexoneixer que les autoritats sanitaries catalanes porten mesos debatint aquesta qüestió i en breu podríen tenir una resolució al respecte. “Baixar als 45 anys la edat mínima és una alternativa que està cobrant força”, va precisar Martínez.
El debat no és només a Catalunya. A la resta d’Espanya, les mamografíes a la pública també estan indicades a partir dels 50 anys. No obstant, la majoria de les publicacions científiques recomanen practicar-les en edats més tempranes (entre els 40 iy 45), ja que es tracta d’una enfermetat amb altes probabilitats de curació “sempre que es diagnostica a temps”, segons va indicar la doctora María Nadales, del centre ginecològic EMai de Barcelona.
Precisament, apelant a aquesta qüestió, el president de la Sociedad Española de Diagnóstico por Imagen de la Mama , el doctor José Antonio López, va subratllar en l’últim Congrés de la Societat, celebrat recentment a Bilbao, la necesitat de revisar els protocols vigents. Segons ell, és “un defecte” que els programes preventius en mama a la xarxa pública no abarquin a dones menors de 50 anys. “S’ha comprobat que en més del 75% per cent dels casos d’aquest tipus de cáncer de tan elevada mortalitat es cura, tot i que és important diagnosticar el tumor en fases preclíniques, és a dir, quan encara no hi ha símptomes”, va precisar l’especialista en radiodiagnóstic. Va afegir que “hi ha dones amb factors d’alt risc, els casos de les quals hauríen inclús d’estudiar-se abans dels 40 anys”. A EE.UU., les mamografíes es practiquen a partir dels 40 anys i als països nórdics i latres zones d’Europa a partir dels 45. “Al cáncer de pit hi ha un factor d’imprevisibilitat que s’ha de tenir en compte. Mesos després d’una mamografia pot declarar-se un tumor cancerígen”, va recordar Cristina Martínez. Tot i així, el “quid” de la qüestió segueix sent el mateix: quan abans es detecti millor.
