Torna el 25 de novembre i, com cada any, Justa Revolta treballa per continuar denunciant la violència de gènere (o millor dit, les violències de gènere) que segueix latent a la nostra societat i que, lluny de ser resolta, segueix mostrant-se de manera palpable en el nostre dia a dia.
Des de Justa Revolta sempre hem intentat concebre la violència de gènere de manera integral, en un sentit ampli, sense limitar-la estrictament a la violència física contra les dones. Entenem que la violència de gènere és estructural, i que té múltiples manifestacions, les quals es canalitzen des de l’àmbit més institucional fins al més personal. És una violència múltiple i que s’exerceix des de diversos agents (homes que porten a l’extrem el seu rol masculí dominant, mitjans de comunicació, església, estats, mercats, etc). Creiem que és important entendre la violència de gènere com un gran paraigües on s’amaguen diversos tipus de violència. En el sentit ampli, entenem que la violència de gènere és aquella que s’exerceix contra les dones (o contra qui exerceix el rol femení a la nostra societat) i que deriva directament de les desigualtats socials inherents al capitalisme. Dins la violència de gènere hi ha la violència física, que sovint (tot i que no sempre) es dóna dins del marc de les relacions de parella. La violència física contra les dones és una de les violències més crues, i des de Justa Revolta entenem que, lluny de ser una violència eventual, es tracta d’una violència estructural al propi sistema capitalista, i no deixa de ser la manifestació més visible i extrema d’una violència molt més àmplia, que és la violència patriarcal.
La violència de gènere es manifesta de diferents maneres i en totes les esferes vitals de les persones, principalment de les dones. Per començar, la violència física s’acostuma a acompanyar de la violència psicològica. Però no ens podem quedar aquí a l’hora de denunciar la violència de gènere. Hem d’entendre que és també violència la violència sexual que s’exerceix contra les dones, i que té la seva traducció més extrema en les violacions (o simplement la por a les violacions). La violència sexual també implica el domini i a la repressió de la sexualitat femenina, principalment a través de la invisibilització de la sexualitat femenina, però també a través de la repressió de totes les fórmules sexuals alternatives. I per la mateixa raó, és també violència de gènere la persecució i estigmatització que pateixen les dones que es dediquen al treball sexual, les quals són perseguides principalment per haver trencat amb el rol de submissió i castedat que la societat els imposava. És també violència de gènere la invisibilització (i en ocasions criminalització) de totes aquelles identitats sexuals i de gènere que no encaixen amb el binomi home-dona i amb l’heteronormativitat. Constitueixen violència de gènere totes les imposicions estètiques als cossos de les dones, traduïdes en cànons estètics irreals i inassequibles. És violència de gènere el control dels drets sexuals i reproductius de les dones. És violència tot aquell domini simbòlic que s’exerceix sobre les dones i que té com a canal un llenguatge que invisibilitza directament a la meitat de la població. I a aquestes violències se n’hi podrien sumar, malauradament, moltes d’altres.
Tot i així, potser la violència més subtil però alhora la més brutal és la violència econòmica, i que l’actual crisi del sistema capitalista (aliat insubstituïble del patriarcat) ha posat més que mai en evidència. Des de Justa Revolta pensem que el capitalisme, en conjunció amb el patriarcat, ja ha col·locat tradicionalment de manera desigual a homes i dones dins el sistema productiu. Per un cantó, ha atorgat a gran part de les dones unes tasques no remunerades, poc reconegudes, i amb nul prestigi social (és a dir, les tasques de cura i reproducció de la llar i de les persones que en formen part). Per l’altre cantó, les dones que efectivament han estat treballant de manera remunerada sota el mode de producció capitalista en el mercat laboral, ho han fet en general amb molt pitjors condicions que els seus homòlegs masculins (pitjors salaris, més contractacions parcials i temporals, taxes d’atur i d’inactivitat superiors a les masculines, i en definitiva, condicions de treball més precàries). Alhora, aquestes dones han hagut de fer front a dobles i triples jornades (la de l’esfera productiva, la de l’esfera reproductiva, i per totes aquelles que han pogut i/o volgut, la de l’esfera social o associativa).
L’actual crisi econòmica no ha fet més que agreujar les desigualtats ja existents i l’evidència ens mostra com aquesta crisi està afectant de manera diferencial a homes i dones. És per aquesta raó que des de Justa Revolta, enguany, hem cregut important denunciar com les retallades socials no deixen de ser una forma d’exercir la violència de gènere. I hem decidit exposar com les retallades a la sanitat estant afectant especialment a les dones.
Les retallades a la sanitat pública estan provocant que algunes de les cures que abans estaven cobertes pel sistema sanitari, ara s’hagin d’assumir de manera inevitable a les llars. I malgrat és delicat generalitzar, i a la norma sempre hi ha excepcions, no oblidem que la llar no deixa de ser eufemisme de dona, en tant que han estat tradicionalment les dones les responsables de la coordinació, gestió i execució de totes les tasques de cura i manteniment de la llar i els seus membres. Per tant, des de Justa Revolta denunciem que les tasques de cura que no pot suportar la sanitat pública les estan assumint les dones. I per què ho assumeixen les dones? De nou, la resposta la trobem en el funcionament patriarcal de la nostra societat; és a dir, en la divisió de rols en funció del sexe, en la diferent assignació de tasques per cada sexe i en el diferent reconeixement social d’aquestes tasques. Així ens trobem que, per una banda, les dones han estat tradicionalment les cuidadores de les llars i, per altra, com hem dit, les dones acostumen a tenir pitjors condicions laborals que els homes. Tot plegat acaba revertint en que les dones es converteixen en les principals candidates per dur a terme aquestes cures que el sistema sanitari públic retalla. Aquesta sobrecàrrega de feina es tradueix en un empitjorament en la qualitat de vida de les dones i, de retruc, de la seva salut.
A més d’això, des de Justa Revolta volem recordar que la majoria del personal sanitari públic català són dones, el que provoca que quan es retalla en personal sanitari, un gruix molt important dels acomiadaments els pateixin les dones.
Davant d’aquesta situació, des de Justa Revolta, creiem important fer pública aquesta realitat per tal de revolucionar consciències en aquest sentit, fer visibles aquestes desigualtats i entre totes i tots lluitar per no perpetuar-les.
