Sis de cada deu persones veuen més rendible escurçar el seu horari de treball o deixar de pagar la llar d’infants dels seus fills. Aquestes dades han estat recollides per l’Enquesta de Població Activa (EPA) sobre conciliació entre vida laboral i familiar de l’any 2010, que ha analitzat la situació de 30.870.000 de persones entre 16 i 64 anys, i, entre elles, a més de 9.000.000 amb almenys un fill (propi o de la parella) de 14 o menys anys.
La raó que donen els enquestats per preferir aquesta decisió és que les escoles bressol i els serveis de cures per als nens són molt cars, el percentatge és d’un 59,5% i aquesta xifra puja al 64,4% entre els aturats. Segons l’estudi, un total de 850.000 persones no van treballar i no van buscar ocupació o ho van fer a temps parcial per fer-se càrrec regularment de l’atenció dels seus fills durant el passat any.
D’altra banda, el 14,7% amb fills menors, 1,43 milions, va utilitzar serveis de cura de nens per atendre el seu fill més petit. La meitat els va usar 20 o menys hores per setmana, el 18,3% entre 20 i 30 hores, el 21,7% entre 30 i 40 hores, i el 8,8% més de 40 hores.
Quant a l’ús d’excedències per a aquests assumptes, 260.600 persones (el 92,8% d’elles dones) van fer ús d’ella a temps complet per atendre el seu fill menor de vuit anys. Una de cada tres ho va fer per un període de 6 a 12 mesos, mentre que 3 de cada 4 homes van gaudir de la seva excedència per un període inferior als sis.
A més, 303.300 persones van decidir deixar la seva ocupació, sense considerar l’excedència, per atendre el seu fill menor de vuit anys. Nou de cada 10 d’aquestes van ser dones i gairebé la meitat va deixar la seva ocupació per més d’un any o encara no s’ha incorporat.
Més d’un milió i mig de persones de 16 a 64 anys (el 5,1% d’aquesta població) es va fer càrrec de la cura de nens que no eren seus en 2010. En el cas dels inactius, el percentatge va arribar al 7,9%. Per la seva part, 2,67 milions de ciutadans es van ocupar de familiars o amics més grans de 15 anys necessitats de cures. Cal afegir que el percentatges en aquests termes és més elevat entre les dones que entre els homes.
Per sexes, el 11% dels homes va poder establir el seu horari, enfront del 12,9% de les dones. Un altre aspecte de la flexibilitat de la jornada laboral es concreta en la possibilitat de modificar l’horari, a l’inici o a la finalització i en almenys una hora, per raons familiars. Així, el 47,3% dels assalariats van disposar d’un horari flexible o generalment van poder modificar-lo en aquests termes; el 19,3% poques vegades ho va aconseguir variar i el 27,5% li va resultar impossible.
La flexibilitat va ser una mica més gran en el cas de les dones que en els homes i, a més edat, major va ser la facilitat per modificar la jornada laboral.
La possibilitat per prendre dies lliures per raons familiars es tradueix en un 42,7% dels assalariats, generalment. Mentre que el 31,5% no va disposar d’aquesta opció.
