DATA I LLOC DE NAIXEMENT EL 17 DE DESEMBRE DEL 1989, A BARCELONA
EXPEDIENT UN 9,8 AL BATXILLERAT TECNOLÒGIC, A L’ESCOLA SÚNION
Berta Cusó té 17 anys i una vida gens monòtona. Toca la flauta, fa gimnàstica per reforçar l’esquena, llegeix novel.les, surt amb les seves amigues, li encanta anar al cinema… I fins i tot té temps per estudiar i treure la nota més alta de la selectivitat a Catalunya, un 9,69.
“M’esperava bona nota, però no tan alta”. Toca de peus a terra i té un gran sentit de l’humor.
— ¡Un 9,69! ¿On és aquest 0,31 que et falta?
— He, he, he. Potser en les tres assignatures de llengües: Castellà, Català i Anglès.
–¿Són les matèries que controles menys?
— No, no, i ara. El que passa és que era el primer dia i estava molt nerviosa. I el format de l’examen tampoc no hi ajudava, no t’ho podies preparar tant. La veritat és que vaig bé en totes les assignatures, encara que les que m’agraden més són Filosofia, Física i Dibuix Tècnic.
–O sigui, que pots estudiar la carrera que vulguis.
— Bé, sí, però m’agradaria fer Arquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya. Ho vaig decidir aquest any després de desencantar-me de Disseny Gràfic. Més endavant, vull fer Filosofia.
–¿Quantes hores has estudiat aquest any?
— En època normal, unes dues hores al dia entre setmana i, els caps de setmana, unes cinc.
— ¿I tenies temps de sortir amb els amics?
— Home, com que no tinc problemes per matinar, estudiava al matí i sortia a la tarda. Aquest any, en què tothom feia 18 anys, he anat a unes quantes festes d’aniversari.
–¿No t’has perdut mai una festa per haver d’estudiar?
— Més que per estudiar, per cansament. A mi és que no m’agrada sortir fins a altes hores de la matinada, només en dies esporàdics.
–¿Què prefereixes, jugar al Trivial a casa o anar a la discoteca?
— En molts moments, prefereixo jugar al Trivial que sortir de festa i anar a ballar. Quan estic de vacances, m’animo i ho passo molt bé ballant en algun local, però com a norma habitual tampoc m’agrada. En canvi, sí que m’agrada sentir música, com el jazz i cançons soltes d’algun grup, tot i que no en tinc cap de predilecte.
–Veig que ets més d’estar tranquil.la que no d’anar de festa.
— No m’agrada la farra absoluta. El pla del botellón em rebenta, no acostumo a beure, i les meves amigues són del mateix estil que jo, som molt semblants. Mira, a principis de juliol me’n vaig amb set amigues a Amsterdam.
— ¡A Amsterdam! Amb la fama que té entre molts joves…
— Sí, sí, he, he, però tranquil, confio molt en la gent amb qui vaig i no hi haurà ningú que es passi ni que munti un merder. Elles també treuen molt bones notes.
–I a tu, ¿no et diuen estudiosa?
— No, no m’han fet sentir mai d’aquesta manera, ningú s’ha ficat amb mi encara que se sàpiga que sóc una bona estudiant. Al contrari, hi ha gent que m’ha demanat ajuda i, més d’una vegada, els apunts. Als meus amics i a la gent pròxima de la classe, sempre que me’ls demanen, els hi deixo. Bé, els passo els resums que faig, perquè això d’estudiar amb més de 30 pà- gines a mi no em va bé. Prefereixo resumir-les.
–I pel que es veu, a la selectivitat, sembla que la teva manera d’estudiar funciona molt bé.
— Doncs sí, ho tinc molt ben muntat. Sempre estudio a la meva habitació, així vaig al meu aire. Quan m’atabalo, surto a fer un volt de 10 minuts i després continuo.
–¿I no mires la tele?
— També, però no gaire. Només me la miro a la nit, mentre sopo. M’a- graden algunes sèries, com House, encara que aquest any me l’he perdut alguna vegada per culpa dels exàmens.
–¿Ha estat molt dur?
— La veritat és que hi ha hagut moments molt estressants en què semblava que la feina arribava fins a l’infinit. Hi ha hagut molta pressió, tot i que ara tingui fins i tot un bon record de la selectivitat. Després del primer dia d’exàmens, en què vas més perdut, es recupera la calma i tot va més bé.
–Llavors, si et proposessin examinar-te d’aquí a dues setmanes per millorar aquest 9,69, ¿ho faries?
— He, he, he. Segur que no, jo ja he fet tot el que he pogut, he donat el màxim. Ara em toca anar de vacances i divertir-me.
